L’argument em sembla demagògic. Primer perquè la majoria d’economistes, igual que la majoria del científics, creen i usen models per fer prediccions. En qualsevol llibre de economia, com per exemple en aquesta obra mestra de la macroeconomia, hi ha models matemàtics que serveixen - endevineu per què? - per predir el futur. Per si hi ha algun dubte podeu comptar les aparicions de les paraules “predict”, “predicts”, “predicted”, “prediction” i “future”. En aquest llibre surten 13, 24, 23, 19 i 73 vegades respectivament.Un dels pilars de l’economia, la llei de la oferta i la demanda diu (segons wikipedia).
...aquest model prediu que en un mercat competitiu el preu final serà aquell per mitjà del qual s'obtingui l'equilibri entre la quantitat de producte demanat pels consumidors i oferta pels venedors...
Quan es parla d’equilibri vol dir que se suposa que durant un temps els preus aniran variant fins arribar a aquest punt d’equilibri. No hi ha cap mena de dubte doncs, que es tracte d’una predicció de quin preu tindrà un bé en el futur, en funció d’unes variables que potser tenim la sort de conèixer (la oferta i la demanda).
En segon terme, no és veritat que la medicina no faci prediccions. Abans de néixer el metge ja intenta predir amb exactitud el dia que ho farem. I els metges fan screenings per predir les possibles malformacions dels nounats. Els avenços en genètica i la seqüenciació del genoma ens permetran predir molt millor la predisposició a patir alguns tipus de malalties. Endevineu perquè ens administren fàrmacs per curar malalties? Perquè a partir d’una diagnosi tenen un model que prediu quin efecte farà aquell fàrmac en el nostre organisme. Si, és molt complex. El diagnòstic poc fallar, i potser aquell fàrmac no té l’afecte esperat en el nostre organisme. Recordeu que els fàrmacs s’aproven amb estudis estadístics després d’observar els efectes que tenen en la població. Fer prediccions sobre models probabilístics dona evidentment probabilitats d’esdeveniments, mai certeses absolutes.
Però els metges tenen models, intenten entendre els processos biològics que causen les malalties, i si els arriben a entendre prou bé poden preveure molt bé què passarà en moltes ocasions i intentar evitar-ho. En el cas de l’atac de cor, els metges saben que el cor bombeja malament (o deixa de fer-ho) quan es moren les cèl•lules del múscul (miocardi). Normalment les cèl•lules es moren per falta d’oxigen. I la falta d’oxigen pot ser deguda al bloqueig de les arteries que porten la sang. El bloqueig en les arteries pot ser produït per la formació de plaques causades per massa colesterol en sang segons uns primers estudis. Però ara que s’ha muntat una gegantina industria de fàrmacs i aliments funcionals per reduir-lo pot ser que s’acabi demostrant que
el veritable causant de la formació de plaques son els nivells de sucre i insulina a la sang. I sembla que aquests nivells s’alteren força en condicions d’estrès.
Sigui un o l’altre, el metge ens suggereix que controlem aquests nivells perquè, si els sobrepassem, el seu model predictiu li diu que podem acabar tenint un atac de cor.
Un atac de cor, doncs, és el resultat d’un complex amb múltiples passos. Per evitar-lo en el futur podríem atacar diferents punts del procés. Podríem tenir un nano-robot que ens anés monitoritzant l’estat de les nostres artèries i venes i eliminant les plaques que s’hi formessin. Podríem tenir un sensor que ens monitoritzés contínuament els nivells de colesterol, insulina i sucre i en detectar uns nivells massa elevats durant massa temps ens obligués a prendre mesures correctores. O potser podríem promocionar un model de vida menys estressant...
En tot cas els metges continuen treballant per elaborar millors models que els permetin evitar el què ara sembla un esdeveniment totalment atzarós.
Així doncs, demano als economistes “negacionistes” més models predictius, ni que siguin probabilístics, menys insults als què con comparteixen les seves hipòtesis, i un esperit més constructiu. En resum, més ciència.
