Fa uns dies, un dels líders espirituals de la progresia nacional, el professor Vicenç Navarro, va publicar un article per proclamar l'èxit de la vaga del 29-S. De fet, per la informació que m'havien enviat els sindicats dies abans, s'entenia que ell oferia la cobertura ideològica a tal acció, o que n'era un dels promotors.
En l'article el professor defensava la ideonitat de la mesura i anunciava un seguiment massiu que interpretava com un suport general als seus postulats.
Com que em semblava un anàlisis totalment equivocat, vaig decidir fer el següent comentari en el seu blog.
Sr. Navarro, estoy de acuerdo en que un mayor reparto de la riqueza nos beneficiaria a todos. Aúnque no comparto la todalidad de su análisis de la situación actual ni las medidas para solucionarla, su razonamiento me parece, eso, razonable.
Lo que no me parece razonable y lo que no logro entender es: como un intelectual puede defender el uso de la violencia y de la intimidación con el único fin de hacer una lectura interesada de lo que pasó el 29-S y adaptarlo a conveniencia para sustentar un mensaje político. La actividad MAFIOSA de los sindicatos coartó la libertad de miles de trabajadores. En esta situación no haga ninguna lectura democràtica de los hechos, por favor.
Comentari que no ha vist la llum, perquè encara està "awaiting moderation". De fet, poc després de redactar el comentari vaig adonar-me que en el blog del Sr. Navarro no hi ha cap comentari dels lectors. Ràpidament dedueixo que no és pas que no n'hi facin, sino que no en deu acceptar ni un.
Un demòcrata que justifica les actituds mafioses i la violència, un progresista que sembla no acceptar la crítica... aquestes (com deia un dia) son les contradiccions que em treuen de polleguera.
