Propostes boges de com evitar que una nova crisis del sistema financer afecti directament als ciutadans

A ran d'alguns plantejaments del meu admirat Sala i Martin, aquests dies he donat voltes al tema de com modificar el sistema bancari per evitar una futura crisis.
Per cert que la d'ara ja és massa tard per evitar-la.
A veure si aconsegueixo no dir cap disbarat ?

Està clar que una cosa és "dipositar" el diner en un lloc segur i l'altre és invertir-lo per treure'n un rendiment. Els bancs han jugat als dos jocs a l'hora i això ens porta molts problemes ara mateix. D'entrada perquè sabem que si anem a retirar els nostres dipòsits això fot un pet espectacular. Evidentment tothom ha d'estar conxorxat per dir que no passa rés, que tot està assegurat i bàsicament és el missatge que ens volen transmetre els governs i tots els actors i autoritats que tinguin una mica de seny, perquè com comenci a caure la bola de neu des del cap de munt de la muntanya això no té aturador i tothom hi perd fins els calçotets.

Per tant, els governs es dediquen a aplicar una mica de maquillatge a veure si li tapem l'acné de la cara de la parella de ball que malauradament ens ha tocat. Ara com arar és lo únic que es pot fer.

Però per tal d'evitar que això es repeteixi hi ha qui proposa fer un sistema dual. Per una banda un sector de banca comercial que bàsicament controla els dipòsits, i on el risc (per exemple hipotecari) s'ha d'assegurar al màxim. I un altre sector de risc que permeti treure alts rendiments a qui tingui sort de fer-ho bé. Em sembla bé, però quan les aigües estiguessin calmades els usuaris abandonarien les entitats "segures" per utilitzar les "arriscades" amb l'expectativa de guanyar més diners. A part, hauriem de dedicar molts recursos públics a controlar que les entitats "segures" ho son.

La meva proposta més radical és que aquesta entitat "segura" sigui directament l'estat (una figura com ara el Banc d'España o qualsevol de nova creació). Aquest punt va amb la idea de reduir el cost del sistema. Aquesta entitat "segura" només gestionaria diposits, però en canvi no tindria cap estructura comercial. Totes les operacions comercials les realitzarien els bancs comercials "arriscats", que farien negoci amb les seves operacions d'inversió i amb el fluxe de caixa derivat de les transaccions amb els diposits de l'entitat "segura". Per dir-ho d'alguna manera, hi hauria un front-end poc assegurat, però un back-end sòlid. Si peta el front-end no passa rés, perquè els nostres diners estan en el back-end. És important que el back-end necessiti molt poc personal en plantilla per operar, doncs ja sabem que el sector públic és molt ineficient traient rendiment de les persones. Això és possible gràcies a la utilització (ja una realitat avui) de sistemes informàtics. Els dipòsits no oferirien cap tipus de interès, zero (0%), però tampoc cap cost.

Però com evitem que l'usuari abandoni el sistema "assegurat" per anar al "arriscat" en busca de més rendiment ? Per mi això de l'economia és la psicologia dels incentius...
D'entrada no crec que hi hagi tanta gent que busqui el màxim rendiment dels seus diners. La majoria de la gent tria les entitats a on posa els diners per factors com la distancia fins a la oficina, la implicació local, el color polític, etc (http://www.ehu.es/JEI2005/pdf/Francisco.Callado.pdf) . El fet de mantenir el front-end actual permetria a l'usuari no haver d'abandonar l'entitat que ha triat, però asegurant el seu dipòsit.

Per altre banda crec que hi ha un sector de població que busca el màxim rendiment dels seus diners de forma irracional. M'explico: imaginem una familia que no arriba a final de més (>50% de la població segons la premsa) que té una mitja anual de 2000€ a un compte molt "arriscat" que dona un 6% TAE. El rendiment d'aquest compte és de 10 € al més, poca cosa a guanyar no ? Segurament les dificultats per moure els diners cap aquests comptes o els problemes derivats de la manca d'oficines no compensa els beneficis. Tampoc és molt important que aquest perfil de gent asseguri els seus diners, ja que hi ha "poca" quantitat a perdre (menys d'una nòmina en cas de cataclisme).

Ens queda una "elit" que és capaç de reflexionar raonadament a on ha de posar els diners. Aquests haurien de ser capaços de combinar els dos sistemes per no quedar-se amb el cul a l'aire.

Per cert, això no ens salvaria de l'atur que vindria a continuació d'un colapse :-(

Predicar amb l'exemple

Per si no es veu bé a la foto, això és un cotxe de l'Ajuntament de Manresa. En concret del servei d'estacionament controlat com posa en el lateral del cotxe, és a dir, suposo que del personal que es dedica a controlar les zones blaves.

Que maco veure com estaciona de manera poc ortodoxa just al mig de la porta principal de caixa de Manresa. Segur que no molesta a ningú i està en tot el seu dret d'estar-s'hi tanta estona com vulgui.



Jo soc un alegre usuari dels serveis d'aquest personal i dels seus companys de més carisme. Recordo amb nostalgia alguna conversa impagable amb un "amic" de blau que vaig gosar fotografiar mentre em feia unes "firmes" per no dur el cinturó.



Tot sovint em venen ganes de trucar-lo perquè li faci algunes "firmes" als estimats veins que em bloquegen la sortida del lloc d'aparcament durant mitja hora dia si dia no o quan veig una escena de tanta bellesa com l'anterior.

Llàstima que els cops que ho fet no he arribat a veure mai si acaben apareixent o no. Un misteri...

Això es deia predicar amb l'exemple, o no ? estic confós...

Mestre Billy

Una de les meves preferides d'aquest mestre del Piano. Tot i la pinta de freaks de la orquestra li trobo un ganxo espectacular...

Avui he descobert un grup força catxondo. El video no té desperdici, sobre tot la part final, no puc mirar-mo sense descollonar-me...



la veritat és que l'original era una de les meves preferides de l'epoca...

Estalvi de paper

Ahir vaig rebre un email institucional sugerint una mesura per afavorir l'estalvi de paper. Em va cridar l'atenció i no em vaig poder de respondre...

El Pla d’acció de l’Agenda 21 de la UAB, document que marca l’estratègia en matèria de sostenibilitat de la nostra universitat, preveu accions adreçades a la minimització de residus, com ara el paper.
La UAB, conscient de l’impacte ambiental derivat de la gran utilització de paper, vol fomentar-ne la minimització en el consum, tant dins com fora del seu àmbit. És per això que us proposem que introduïu com a signatura dels correus electrònics que envieu, un missatge a favor de l’estalvi de paper. Com que cada dia s’envien uns 50.000 missatges des d’adreces institucionals de la UAB, la repercussió podria ser molt significativa.

La proposta de text que us suggerim és la següent:

En català: Abans d’imprimir aquest correu, penseu si és desec.gl tot necessari. Si l’imprimiu, us aconsellem que ho feu en qualitat esborrany, a doble cara, en paper reciclat o reaprofitant un full.
En castellà: Antes de imprimir este correo, considerad si es necesario hacerlo. Si lo imprimís, os aconsejamos que lo hagáis con calidad borrador, a doble cara, en papel reciclado o reaprovechando una hoja.
En anglès: Do you really need to print out this e-mail? If you do, we recommend printing in draft quality, on both sides of the paper, on recycled paper or on an already used sheet.

Per tal d’introduir aquest missatge com a signatura dels vostres correus, podeu seguir les instruccions següents, que són vàlides per al gestor de correu Thunderbird i per al correu webmail.

No vaig poder evitar respondre

Estic totalment d'acord en la voluntat de reduir el consum de paper.
No espero resposta d'aquest mail, però voldria fer una reflexió.

No tinc clar que aquesta mesura que promocioneu ho afavoreixi. Més aviat em sembla que o és inocua o bé incrementa el consum de paper.

1) En el millor dels casos seria inocua ja que la gent està més que conscienciada sobre el tema. Però és més, ningú que jo conegui imprimeix per sistema els emails, seria impossible donada la quantitat de emails que tothom rep, només ho fa quan és estrictament necessari.

2) En el pitjor dels casos el fet d'afegir una signatura més al peu del mail fa que el missatge sigui més llarg i per tant augmenta la probabilitat que ocupi un full més del que no ocuparia sense signatura. Les persones que tenen una signatura que conté info. personal + info sobre privacitat + missatge ecologista, al final potser la signatura ocupa 1/3 de full sino més.

Per tant, no sé si potser seria més recomenable que sugerisiu a la gent que eliminés totes les signatures que s'adjunten automàticament en el seu lector de correu.

Perdua de temps

Sé d'entrada que això dels blogs és una perdua de temps...
...de tots els meus coneguts que n'han començat un només val la pena el de'n Xavier Caballé, pel qual sento una gran admiració.
Sé que no tindré temps de publicar gairabé rés, però potser més important és que potser no tinc rés interessant a dir.
En realitat tindria ganes de exposar algunes idees, però necessitaria desenvolupar-les molt més del que ara ho estan en el meu subconscient. Poc temps és massa temps si el resultat és inútil, i massa temps el necessari per un resultat digne.
Per tant, n'estic convençut això va pel camí del pedregar...