Mori la Democràcia Representativa

Sempre he trobat molt curiós el sentiment que té molta gent temps després de grans esdeveniments on un poble és manifesta majoritàriament en una direcció en contra de l'acció dels governants. Ho he vist tantes vegades ! ... després del "No a la guerrra", després de la catàstrofe del prestige, després de la nefasta gestió de la minístra de foment amb el tema de l'AVE a Barcelona, ...i tants i tants d'altres.

El què em sorprèn és que el sentiment de la majoria de la gent després d'aquests fets és: "anàvem tots a una i el temps ens ha donat la raó", és a dir una edició readaptada del "mal de molts consol de rucs" amb un toc positiu perquè "teníem raó".

Però no us adoneu del drama ? Teníem raó però no va servir per rés !! Com podem estar orgullosos de no haver canviat rés ? és el mateix que penso quan ara surten de sota les pedres suposats antifranquistes vanagloriant-se del seu activisme durant la dictadura. Com poden estar satisfets de no haver canviat rés ? .. i d'haver deixat morir aquell pocavergonya al llit després de 40 anys de dictadura ?

Com a mínim els satisfets antifranquistes tenen l'excusa de la dictadura, però és que ara vivim en una suposada democràcia i continua passant el mateix. No veieu que alguna cosa falla ?

Es clar que si ! Falla que cada quatre anys li donem carta blanca a uns senyors perquè facin el que els convingui (tot representant-nos) i nosaltres tornem allà a on erem, a ocupar el paper de miserables espectadors. Imagineu que passaria en un judici si després de triar el meu advocat defensor ja no em reunís mai més amb ell ? Això és el que fem amb els nostres polítics, i així ens va...

Molts ciutadans ja han entès que la seva capacitat d'influència és mínima i fins i tot s'abstenen de votar cada quatre anys. En resposta els polítics els hi posen l'etiqueta d'irresponsables, de gent que passa d'esma per la vida, de titelles del sistema, de desagraïts. Qui no ha sentit aquella frase de "...després de tants anys de lluita per aconseguir aquesta democràcia !", que normalment surt de la boca d'un ex-activista antifranquista. De vegades a algun polític despistat se li escapa un "hauríem d'entendre perquè hi ha tanta abstenció", però normalment surt de la boca dels perdedors d'unes eleccions que en la seva al·lucinació pensen que els abstencionistes els haurien votat a ells. Senyors polítics, el que han d'entendre és que la gent està cansada que vostès prometin una cosa i en facin una altre, que es dediquin a coses que no interessen o que no es dediquin a les que interessen. Però, siusplau, no es facin els bojos, que això ho saben de sobres...

El problema és que ningú els passa comptes, un cop aconsegueixen el poder amb una majoria suficient per governar la seva primera prioritat passa de ser "com aconseguim la cadira?" a "com aconseguim que no ens prenguin la cadira?". Evidentment la ciutadania que els ha escollit per a ser representada no acostuma a compartir aquest primer objectiu. En moltes ocasions sento rebatre aquest argument amb un "i tant que se'ls passa comptes !! cada quatre anys a les eleccions... i si no ho han fet bé, se'n van cap a casa". Aquesta resposta em sembla patètica. Com afecta la incompetència manifesta d'un polític (posem el cas de Magdalena Alvarez, o Francesc Baltasar) al resultat electoral posterior del seu partit ? Dons la història ens diu que entre molt poc i gens. Ja podeu imaginar que en la majoria de casos la incompetència no és tant extrema i per tant la majoria dels ciutadans ni la intueixen. En unes eleccions es fa un sac molt gran on es posen una quantitat immensa de coses moltes vegades poc clares. Hi ha tantes coses al sac, moltes inconcretes, futuribles, invalorables, que al final l'elector acaba utilitzant un judici diguem-li emotiu, sentimental, intuitiu, o subconscient. Com a exemple il·lustratiu mireu els vídeos de campanya de PP i PSOE per les europees. Que hi hagi unes quantes pomes podrides dins el sac no desllueixen massa el conjunt. Home, si el sac està ple de pomes podrides l'elector pot fer un judici més raonat sobre el conjunt, però en general això no és així i el polític incompetent té la oportunitat de subsistir en aquest ecosistema durant llargs períodes de temps sense que l'elector pugui evitar-ho. Val molt la pena llegir Reis per veure com van afectar poc les moltes pomes podrides que el PSOE tenia al sac a les eleccions de 1993. Un capítol a part és mereix el tema de com els partits polítics interpreten els resultats electorals.

Estic convençut que el sistema democràtic actual ja està amortitzat, ha donat el què podia donar de si. És veritat que aquesta dictadura dels incompetents (com anomena magistralment el Xavier Roig) ha fet coses bones, però també en va fer en Paco de coses bones. No és excusa per defensar la persistència d'aquest model. Aquest sistema s'ha d'enfonsar, perdó, l'hem d'enfonsar, l'hem d'esberlar, l'hem de triturar, l'hem de torpedejar. Hem d'enviar a casa a fer ganxet a tot el conjunt de incompetents i pocavergonyes (no sabria dir de quins n'hi ha més) que s'han instal·lat als àmbits de govern. Això si, de camí cap a casa que s'oblidin de les pensions vitalícies a les que s'han acostumat.

Hem d'aconseguir posar la gent més preparada a dirigir el país, a fer coses sensates i importants. Però el més important és que no hem de perdre el control. No pot ser que una actitud irresponsable i incompetent que afecti a tot un país es sotmeti a judici al cap de quatre anys dels fets i en el pitjor dels casos el càstig sigui tornar a casa. Hem de poder actuar amb rapidesa, hem de poder influir i decidir, hem de poder vetar les animalades que a voltes s'aproven als parlaments. Hem de participar, prou de democràcia representativa, necessitem democràcia directa.

Els arguments en contra d'aquesta visió solen ser:
1) No h'hi ha prou amb gestionar bé les coses. Es necessita una ideologia política que tenyeixi les accions del govern, una estratègia global que serveixi de fil conductor, que encamini les obres en una determinada direcció. En algun moment has de decidir com ponderes el pressupost total del govern, i això determinarà en gran part la teva acció.

2) La majoria de les persones són burres i no estan capacitades per influir o decidir en coses tant importants.

A la segona rèplica jo dic que estic a favor del concepte de "Global Mind" i que en global la gent no és tant burra com podria semblar, sinó tot lo contrari.

És molt fàcil rebatre la primera. Primer perquè els partits han perdut la ideologia. No tenen cap estratègia perquè no saben a on volen arribar. Segon perquè els partits que tenen estratègia no solen tenir el temps o la capacitat per canviar rés en aquella direcció. Un exemple clar és ERC, que té com a objectiu final aconseguir la independència de Catalunya i que no ha aconseguit rés en aquesta direcció després de 6 anys de participar en el govern.

La solució és aniquilar aquest sistema democràtic i com més aviat millor. Però com ? Això ho deixo per un altre dia.

Tallar pà amb destrals

Després de publicar el meu anterior article sobre la seguretat de l'avió vaig preguntar-me: d'on va sortir el "bulo" aquest que el cotxe és més perillós que l'avió ?

Buscant, buscant, vaig adonar-me que tothom esmentava la xifra de que l'avió és 22 vegades més segur que el cotxe. Carai !! vaig pensar... quina precisió. Seguidament vaig fer un simple google de "22 times safer" i em van sortir centenars de pàgines referenciant un estudi elaborat pel National Safety Council d'estats units. A continuació vaig a buscar l'informe, però sorpresa !!, no està penjat enlloc. Així que "ni curt ni peretsós" (com diria en MikiMoto) li envio el següent mail al NSC:

Hi,

I am interested in a report that studies the air travel safety of the period 1993-1995. I have found numerous references to this report that concludes that flying in a commercial jet is approximately 22 times safer than car travel.I have not found the document in your web site.
How could I get this report ?

Thanks in advance

A lo que ells em responen:

In response to your e-mail inquiry

The best we can find is the link below. The study in question is not in our library, and might be the exclusive property of Boeing. This link does reference the NSC fact sheet entitled "What are the Odds of Dying, 2000." This does give some statistical data to back up Boeings claim.

http://answers.google.com/answers/threadview/id/300663.html

La part interessant del link (que no és el report citat) és:

Type of Accident or Manner of Injury	Deaths	One Year Odds
Car occupant	14,813	1 in 18,585
Pedestrian	5,870	1 in 46,901
Motorcycle rider	2,765	1 in 99,568
Air and space transport accidents	777	1 in 354,319
Bus occupant	20	1 in 13,765,300
Occupant of streetcar	1	1 in 275,306,000

Que ens està dient aquesta taula ?
En la columna "Deaths" hi ha el nombre de morts a l'any 2000. En la columna "One Year Odds" hi ha la probabilitat de morir en cada un dels mitjans de transport citats. Esta calculat per USA a l'any 2000 amb una població de 275M habitants. Si heu llegit el meu anterior article ja heu vist la trampa ! no ens diuen la probabilitat de morir en un desplaçament en funció de què utilitzem (#morts/#desplaçaments), sinó la probabilitat de morir durant l'any en cada un dels mitjans de transport (#morts/població).

Si us hi fixeu 14,813 / 777 (morts en cotxe / morts en avió) dona al voltant de 20 que suposo que esta a prop dels 22 de l'informe original.

Un exemple més de lo fàcil que és colar una mentida per veritat en aquesta societat adormida que tenim.L'argument és tant absurd com dir que és més probable morir a Nova York que a un poble perdut de SierraLeona, i deduir-ne per tant que viure a Nova York és molt més perillós. Així doncs vaig a intentar colar una mentida del mateix calibre:

+

Tallar el pà amb destral o motoserra és molt més segur que fer-ho en ganivet. Un cop vaig tallar una barra de pa amb una destral i no em vaig fer mal, una altre amb una motoserra i tampoc, rés. Centenars de vegades he tallat pa amb ganivets i alguna vegada m'he fet una ferida al dit. Conclusió: la probabilitat de fer-se malt tallant el pà amb ganivet és molt superior a fer-ho amb destral o motoserra, i a més fer-ho amb una destral fa molt mascle.

Cola ?

La grip i els porcs

Aquests dies es força divertit veure i escoltar els mitjans de comunicació i imaginar-se els dilemes ètics que es plantegen internament i les pressions polítiques que hi ha al darrera.



Tot això a causa d'una nova variant d'un virus de grip que es propaga entre porcs i persones. Fins ara aquesta grip ha sigut especialment important a Mèxic on ha mort desenes de persones, però la seva propagació ha estat prou important (veure mapa)

El primer factor de diversió és veure la batalla per posar el nom a la cosa. A USA van començar a dir-li "Swine Flu" (grip porcina), ara a algú se li ha acudit posar-li "Mexican Flu" per fotre als mexicans i hi ha qui diu que és una variant de la "Spanish Flu" per fotre als espanyols. Per cert que aquesta "Spanish Flu" era una grip que es va donar al voltant la primera guerra mundial a Europa però no es va iniciar pas a Espanya. La propaganda de tots els països europeus inmersos en la guerra varen silenciar la seva existència excepte Espanya que no participava en la guerra. Des de USA només semblava que fós una grip Espanyola i ens varen penjar la llufa. Altres noms americans son el "Swine Influenza" o el nóm técnic H1N1. A Espanya vàrem començar a dir-ne "grip porcina" i d'un dia per l'altre misteriosament els mitjans catalans han passat a dir-li "grip nova", i algunes cadenes espanyoles "gripe A". Sobre tot no molestem la indústria càrnica! val a dir que no som tant malparits com els altres i no li hem posat la "grip americana".

Un altre factor que els hi farà explotar el cap als polítics i periodistes (cada dia s'assemblen més) és si n'han de dir pandèmia, epidèmia, malaltia, passa, o qui sap què. Al principi tots es va apuntar al carro de la paraula pandèmia, que significa que una malaltia afecta a una àrea geogràfica molt gran, no pas que sigui molt greu. Però la majoria de gent no es preocupa de buscar les paraules al diccionari i la veritat és que pandèmia sona molt bé, molt contundent. Això va molt bé per vendre el peix periodístic, però després els hi venen els remordiments de si s'han passat i s'afanyen a dir que de moment això no és greu, però que vigilem, però que no passa rés, però compte que hi ha un risc de pandèmia, però sobre tot NO ALARMEM !!

Perqué NO ALARMAR s'ha convertit en una religió pels periodistes, que com que no saben el què ens ALARMA i el que no, doncs el cap se'ls hi va escalfant i al final se'ls hi escapen mitges veritats, mitges mentides, i s'ofereixen a la crua manipulació del poder polític de torn.

Mara meva, doncs si que estic ALARMAT, però no de la "grip porcina" (perdoneu tocinaires, però és que els altres noms son tant ridículs que no em surt) sinó de tanta INOPERANCIA !!! dels polítics (per variar) i dels periodistes (que els hi segueixen la veta i no els apreten prou).

Sembla que això és un brot de "grip porcina", que si no es controla es pot estendre per tot el món i esdevenir una pandèmia, com ja ha fet la grip comú, la SIDA o altres. La veritat és que amb aquest món globalitzat sembla difícil evitar la extensió geogràfica d'una malaltia (i per tant les pandèmies). Però lo important no es això sinó quin grau de gravetat té. De moment no estem massa segurs de la gravetat, però han mort desenes de persones a Mèxic. Un bon grapat de demagogs han saltat a dir que son números miserables, rés comparables a altres malalties com la SIDA o la Malària, per tant que no ens hem de preocupar. Home, la "Spanish Flu" va matar 100 milions de persones al món i la grip comú mata uns 35 mil americans cada any, potser si que ho hauríem d'intentar controlar, no ? si més no evitar els contagis, sobre tot, en els primers moments. Aquests demagogs no coneixen què significa "creixement exponencial". Potser a Mèxic han reaccionat tard, però quan ho han fet penso que ho han fet força bé. Han tancat literalment el país i sembla que han evitat un creixement exponencial del contagis. Potser després sabrem que el virus no era tant virulent, però millor haver perdut un petit % del PIB durant aquests dies que no pas lamentar milions de morts, no ?

Per contrastar: què han fet les nostres autoritats tant preparades i informades ?. Enviar les cameres de la TV a l'aeroport a rebre els hostes del virus de la "grip porcina". Un s'imagina que aquesta gent tant preparada separarà a la gent que vingui de Mèxic, els obligarà a dur mascaretes, els prendrà la temperatura, es guardarà la seva informació de contacte per fer-los un seguiment exhaustiu passats els dies d'incubació de la malaltia. Rés de tot això, això seria ALARMAR !! i a part s'emprenyarien els nostres amics Mexicans. El que hem de fer és canviar el nom perquè no s'emprenyin els tocinaires i dir que estem super-preparats gràcies als antivirals que vàrem comprar per la grip aviària. Llàstima que el fet que nosaltres li diguem "grip nova" o "gripe A" no faci canviar el nom que li posen els Rusos (que han aprofitat l'excusa per no comprar-nos carn) ni el que li posen els Egicpis (que han aprofitat l'excusa per perjudicar la comunicat cristiana, única que menja carn de porc).