Mori la Democràcia Representativa

Sempre he trobat molt curiós el sentiment que té molta gent temps després de grans esdeveniments on un poble és manifesta majoritàriament en una direcció en contra de l'acció dels governants. Ho he vist tantes vegades ! ... després del "No a la guerrra", després de la catàstrofe del prestige, després de la nefasta gestió de la minístra de foment amb el tema de l'AVE a Barcelona, ...i tants i tants d'altres.

El què em sorprèn és que el sentiment de la majoria de la gent després d'aquests fets és: "anàvem tots a una i el temps ens ha donat la raó", és a dir una edició readaptada del "mal de molts consol de rucs" amb un toc positiu perquè "teníem raó".

Però no us adoneu del drama ? Teníem raó però no va servir per rés !! Com podem estar orgullosos de no haver canviat rés ? és el mateix que penso quan ara surten de sota les pedres suposats antifranquistes vanagloriant-se del seu activisme durant la dictadura. Com poden estar satisfets de no haver canviat rés ? .. i d'haver deixat morir aquell pocavergonya al llit després de 40 anys de dictadura ?

Com a mínim els satisfets antifranquistes tenen l'excusa de la dictadura, però és que ara vivim en una suposada democràcia i continua passant el mateix. No veieu que alguna cosa falla ?

Es clar que si ! Falla que cada quatre anys li donem carta blanca a uns senyors perquè facin el que els convingui (tot representant-nos) i nosaltres tornem allà a on erem, a ocupar el paper de miserables espectadors. Imagineu que passaria en un judici si després de triar el meu advocat defensor ja no em reunís mai més amb ell ? Això és el que fem amb els nostres polítics, i així ens va...

Molts ciutadans ja han entès que la seva capacitat d'influència és mínima i fins i tot s'abstenen de votar cada quatre anys. En resposta els polítics els hi posen l'etiqueta d'irresponsables, de gent que passa d'esma per la vida, de titelles del sistema, de desagraïts. Qui no ha sentit aquella frase de "...després de tants anys de lluita per aconseguir aquesta democràcia !", que normalment surt de la boca d'un ex-activista antifranquista. De vegades a algun polític despistat se li escapa un "hauríem d'entendre perquè hi ha tanta abstenció", però normalment surt de la boca dels perdedors d'unes eleccions que en la seva al·lucinació pensen que els abstencionistes els haurien votat a ells. Senyors polítics, el que han d'entendre és que la gent està cansada que vostès prometin una cosa i en facin una altre, que es dediquin a coses que no interessen o que no es dediquin a les que interessen. Però, siusplau, no es facin els bojos, que això ho saben de sobres...

El problema és que ningú els passa comptes, un cop aconsegueixen el poder amb una majoria suficient per governar la seva primera prioritat passa de ser "com aconseguim la cadira?" a "com aconseguim que no ens prenguin la cadira?". Evidentment la ciutadania que els ha escollit per a ser representada no acostuma a compartir aquest primer objectiu. En moltes ocasions sento rebatre aquest argument amb un "i tant que se'ls passa comptes !! cada quatre anys a les eleccions... i si no ho han fet bé, se'n van cap a casa". Aquesta resposta em sembla patètica. Com afecta la incompetència manifesta d'un polític (posem el cas de Magdalena Alvarez, o Francesc Baltasar) al resultat electoral posterior del seu partit ? Dons la història ens diu que entre molt poc i gens. Ja podeu imaginar que en la majoria de casos la incompetència no és tant extrema i per tant la majoria dels ciutadans ni la intueixen. En unes eleccions es fa un sac molt gran on es posen una quantitat immensa de coses moltes vegades poc clares. Hi ha tantes coses al sac, moltes inconcretes, futuribles, invalorables, que al final l'elector acaba utilitzant un judici diguem-li emotiu, sentimental, intuitiu, o subconscient. Com a exemple il·lustratiu mireu els vídeos de campanya de PP i PSOE per les europees. Que hi hagi unes quantes pomes podrides dins el sac no desllueixen massa el conjunt. Home, si el sac està ple de pomes podrides l'elector pot fer un judici més raonat sobre el conjunt, però en general això no és així i el polític incompetent té la oportunitat de subsistir en aquest ecosistema durant llargs períodes de temps sense que l'elector pugui evitar-ho. Val molt la pena llegir Reis per veure com van afectar poc les moltes pomes podrides que el PSOE tenia al sac a les eleccions de 1993. Un capítol a part és mereix el tema de com els partits polítics interpreten els resultats electorals.

Estic convençut que el sistema democràtic actual ja està amortitzat, ha donat el què podia donar de si. És veritat que aquesta dictadura dels incompetents (com anomena magistralment el Xavier Roig) ha fet coses bones, però també en va fer en Paco de coses bones. No és excusa per defensar la persistència d'aquest model. Aquest sistema s'ha d'enfonsar, perdó, l'hem d'enfonsar, l'hem d'esberlar, l'hem de triturar, l'hem de torpedejar. Hem d'enviar a casa a fer ganxet a tot el conjunt de incompetents i pocavergonyes (no sabria dir de quins n'hi ha més) que s'han instal·lat als àmbits de govern. Això si, de camí cap a casa que s'oblidin de les pensions vitalícies a les que s'han acostumat.

Hem d'aconseguir posar la gent més preparada a dirigir el país, a fer coses sensates i importants. Però el més important és que no hem de perdre el control. No pot ser que una actitud irresponsable i incompetent que afecti a tot un país es sotmeti a judici al cap de quatre anys dels fets i en el pitjor dels casos el càstig sigui tornar a casa. Hem de poder actuar amb rapidesa, hem de poder influir i decidir, hem de poder vetar les animalades que a voltes s'aproven als parlaments. Hem de participar, prou de democràcia representativa, necessitem democràcia directa.

Els arguments en contra d'aquesta visió solen ser:
1) No h'hi ha prou amb gestionar bé les coses. Es necessita una ideologia política que tenyeixi les accions del govern, una estratègia global que serveixi de fil conductor, que encamini les obres en una determinada direcció. En algun moment has de decidir com ponderes el pressupost total del govern, i això determinarà en gran part la teva acció.

2) La majoria de les persones són burres i no estan capacitades per influir o decidir en coses tant importants.

A la segona rèplica jo dic que estic a favor del concepte de "Global Mind" i que en global la gent no és tant burra com podria semblar, sinó tot lo contrari.

És molt fàcil rebatre la primera. Primer perquè els partits han perdut la ideologia. No tenen cap estratègia perquè no saben a on volen arribar. Segon perquè els partits que tenen estratègia no solen tenir el temps o la capacitat per canviar rés en aquella direcció. Un exemple clar és ERC, que té com a objectiu final aconseguir la independència de Catalunya i que no ha aconseguit rés en aquesta direcció després de 6 anys de participar en el govern.

La solució és aniquilar aquest sistema democràtic i com més aviat millor. Però com ? Això ho deixo per un altre dia.