Mentiras sobre la seguridad del avión

Hoy voy a escribir en castellano, a ver si soy capaz ? después de haber recibido una educación casi exclusivamente en Catalán fruto de las políticas neo-nazis de los gobiernos autonómicos he tenido que dedicar años de estudio en academias privadas pagados de mi bolsillo para ser capaz de escribir correctamente en esta lengua.

¿Se lo han creído? Algunos seguro que si. Es tan sorprendentemente fácil colar una mentira de este calibre en esta sociedad adormecida en la que vivimos… En fin, hoy quiero escribir sobre esto en castellano, la mentira. Más que nada porque ya lo he hecho en catalán y me gustaría responder a muchos bloggers españoles con un simple link a esta página para evitar escribir lo mismo una y otra vez.

Quiero desvelar una mentira que ha conseguido pasar como verdad irrefutable. “El avión es mucho mas seguro que el coche”, esa es la mentira. Y la verdad es que me asombra la facilidad como este mensaje ha sido asimilado sin un ápice de crítica. Me deja atónito como un cálculo interesadamente erróneo no ha sido desenmascarado 5 minutos después de haber sido publicado, sobre todo porque el argumento se basa en un cálculo de probabilidades de primero de bachillerato y también porque lo propagan personas con la máxima educación.

Recuerden que la probabilidad se calcula con una simple división, Casos Favorables / Casos Posibles. Los que aseguran que volar es más seguro que ir en coche ponen el número de muertos como Casos Favorables y el total de población como casos posibles. Lean bien, esto da la “probabilidad que una persona muera en ese medio de transporte”. Ese cálculo no sirve en absoluto para deducir la seguridad del medio de transporte. Utilizando ese argumento podemos deducir que es mucho mas seguro un caza bombardero F18, un tanque, un coche de Formula 1, un submarino atómico o un Zeppelín relleno de gas inflamable. Total, el número de muertos en esos medios de transporte es infinitamente menor que los muertos en carretera.

¡Pues NO señores! ¿Como pueden decir tal barbaridad? Para evaluar la seguridad del medio de transporte deberíamos utilizar el número de trayectos o algo parecido como Casos Posibles. Así pues deberíamos calcular la “probabilidad de morir en un trayecto en ese medio de transporte”. O lo que es lo mismo “la probabilidad de que si viajo en ese medio de transporte, muera”, en lugar la utilizada “probabilidad que si yo muero, mi muerte se produzca en ese medio de transporte”.

Yo he hecho ese cálculo súper simple de primero de bachillerato, el resultado se puede ver fácilmente en el siguiente gráfico que compara ambas probabilidades con datos del año 2008 y de los últimos 30 años... Y, si, ¡nos tomaron el pelo! El avión es menos seguro.

¿Quien nos tomó el pelo? ¿Y Por qué? ... por cierto ¿Conocen una empresa llamada Boeing y un organimso llamado National Safety Council?. Mas pistas en mis artículos en Catalán sobre el tema.

Por casualidad he escrito este texto en un avión destino a Paris. No deberían tener miedo a volar, aunque superior al coche, la probabilidad de morir en un trayecto de avión es muy baja.

Acomiadaments i Divorcis

Un misteri de la psicologia humana és el perquè un casat, per defecte, pressiona al solter perquè es casi, igual que el pare pressiona a la persona sense fills perquè en tingui. Una pràctica que trobava detestable quan jo era solter i no tenia fills.

En una conversa de cafè fa pocs dies vaig adonar-me que jo estava fent justament això amb un company de feina. Com ens hem de veure! Un dels meus arguments de venda del matrimoni era que avui en dia era molt fàcil divorciar-se, per tant es podia embrancar en aquest contracte sense massa reserves, total es podia dissoldre molt fàcilment.

De sobte em va venir al cap la facilitat de dissolució és lo que els empresaris reclamen al govern per poder incentivar la contractació. El matrimoni és com un contracte laboral, per tant aquesta lògica també hauria de funcionar amb el mercat matrimonial.

Però resulta que no, si mirem les dades de l'evolució del nombre de matrimonis i casaments a Espanya, el fet que augmenti el nombre de divorcis al voltant d'un 50% durant la última dècada no fa augmentar el nombre de matrimonis sinó que aquests segueixen estables.

Al veure això, immediatament em pregunto: realment, tindria cap efecte incentivador de la contractació abaratir l'acomiadament ?

Si quan l'empresari contracta una persona té en compte el cost d'acomiadament i a cada més, a part de la nòmina que li paga al treballador, va ingressant la part proporcional del seu cost d'acomiadament en un fons separat, el cost d'acomiadament no és un problema significatiu. Aquest sobrecost hauria de fer que el què esta disposat a pagar de nòmina l'empresari sigui més poc a Espanya que a Estats Units. Però també hauria de fer que els treballadors americans exigissin un sou més alt en concepte del risc d'acomiadament i dediquessin part del seu sou a contractar una assegurança per fer front a l'acomiadament. I pel que veig, sembla que és així.

Fet i fet, em fa l'efecte que l'empresari acabaria pagant el mateix d'una manera o una altre i les "lleis" de la oferta i la demanda haurien d'equilibrar aquestes xifres en qualsevol dels dos models.

Perquè els nostres empresaris demanen un canvi, doncs ? O bé no han creat aquest fons, o bé se l'han pulit, o simplement perquè si ara tens uns fons d'acomiadament i demà ja no és imprescindible, doncs amb un dia has "guanyat" automàticament tots aquests diners.

Com dirien al nostre país germà, això te pinta de "pan para hoy, hambre pa mañana".

Però el què és innegable és que la creació d'aquest fons suposa una complexitat administrativa i de planificació excessiva per a la majoria de petites empreses, i que el treballador ja està protegit contra l'acomiadament a través de la paga de l'atur.

El que jo faria és eliminar l'acomiadament per evitar aquesta càrrega administrativa a les empreses, convertir els diners que l'empresa hauria de posar en el fons d'acomiadament a una taxa per acomiadament que l'empresa paga cada més com un concepte més de la nòmina i fer que el treballador rebés aquests diners de l'estat, no de l'empresa. Així el treballador rebria el mateix, l'empresa pagaria el mateix però s'estalviaria un maldecap.

Però tornant a l'inici, dubto que com a resultat augmentessin els llocs de treball.

Futbol i Moral

Són adolescents i sembla que tenen el què qualsevol home enveja: un físic extraordinari, la aclamació de milers de persones, sous astronòmics, feina de poques hores al dia, cotxes esportius, noies a cabassos, hotels de luxe, festes privades, amistats influents... en resum salut, diners, amor i fama.

Estic parlant, evidentment dels futbolistes.

Els últims fitxatges de'n super-florentino, per si algú acaba d'aterrar de tornada d'un viatge interestelar i no se n'ha assebentat: Kaká i Cristiano Ronaldo, tornen a revifar el debat sobre la immoralitat dels sous dels futbolistes.

Que quedi clar que els sous d'aquests senyors no és de 90 M€ ni de 60 M€ que són les xifres que apareixen als mitjans i són les xifres que es paguen entre els clubs per "comprar" al jugador. En realitat cobren menys. Un dels millors jugadors del món cobra menys de 10M€ l'any. Si aquest jugador tingués molta sort i jugués a un nivell extraordinari durant 10 anys aconseguir amassar una fortuna de 100M€.



Però tornant a la discussió original, la immoralitat dels sous és una mica complicada d'argumentar.

Els arguments habituals són:
CONTRAST SOCIAL: Hi ha gent que es mor de gana mentre aquesta gent guanya tants diners
BENEFICI: La seva feina no aporta rés a la societat
ANTI-MERITOCRACIA: Tenen una formació i coneixements mínims, i treballen molt poc. Un mal exemple per la joventut del país.

Deixeu-me rebatre'ls un per un

CONTRAST SOCIAL
Primer de tot, crec que avui en dia no és mor de gana gaire gent al món, en tot cas la maten de gana governs curruptes i guerres ignorades.
Tampoc no hi veig cap relació directe entre que hi hagi gent que cobri molts diners i que hi hagi gent que es mori de gana. Que es vol dir ? Que el sou dels futbolistes és la causa de la pobresa ? Que el sou dels futbolistes contribueix a una mala distribució de la riquesa ? Més aviat al revés, hi ha molts futbolistes de països no desenvolupats que generen força riquesa als seus països, via traspassos federatius i via transferències personals. El cas de Brasil és clar, rep al voltant de 200 M$ a l'any en concepte de traspassos de futbolistes. Tanmateix si el que es vol dir és que els diners que es donen als futbolistes es podrien donar directament a gent que es mor de gana llavors no en culpeu al futbolista. Digueu als milers de persones que omplen els estadis que enlloc de comprar un entrada d'un partit ingressin els mateixos diners en una ONG solidaria. Que facin el mateix enlloc de pagar l'entrada al cine, al teatre, a un concert de rock. Que destinin els diners a obres solidaries enlloc de fer despeses no imprescindibles per a la supervivència com anar de vacances, fumar-se un cigarret o prendre's una orxata.

BENEFICI
El negoci del futbol suposa un 2% del PIB a Espanya. La indústria de l'automòbil és el 8%, només 4 vegades més. Gràcies al futbol es construeixen estadis, s'escriuen diaris, es fan programes de tele i de radio, es creen portals a Internet, es fan bufandes, samarretes, i bambes, es fan viatges en cotxe, metro o avió, s'omplen hotels, es cuinen botifarres i entrepans, es produeix cervesa. En fi, es posa en marxa la roda que li dona feina al paleta, a l'arquitecte, al periodista, a l'informàtic, al sastre, al pilot, al conductor, al cambrer, al pagès, etc. I tot això per veure 11 tios perseguint una pilota !!
Tant i fot ! lo important és que hi hagi alguna excusa per crear més de lo realment imprescindible per viure. Fent una simplificació molt bèstia podríem dir que el pes que el sector serveis té en la economia d'un país indica la quantitat de coses no imprescindibles per viure que es dedica a fer aquell país. Els països desenvolupats dediquen al voltant del 70% del seu PIB al sector serveis i menys d'un 3% a l'agricultura. A Sierra Leona dediquen un 20% al sector serveis i un 50% a l'agricultura.
Es clar que fem moltes innecessàries, el futbol n'és una, com qualsevol altre art. Perquè mireu-vos els vídeos de YouTube amb el recull de les millors jugades de jugadors com Ronaldo, Ronaldinho, Messi, Kaká, Cristiano Ronaldo o Iniesta i digueu-me que no és art. Les societats avançades i el món en general no només estem predestinades a consumir allò que no és indispensable, sinó que haurem de basar cada vegada la nostra economia en coses tant innecessàries com el futbol.

ANTI-MERITOCRÀCIA
Sento molt sovint frases de l'estil "per aquest sou jo si que correria i suaria la samarreta, no com aquests ninyatos". Frases totalment demagògiques perquè aquests ninyatos són persones fora de serie. Al món hi ha 38 milions de jugadors de futbol. Com un d'aquests jugadors arriba a jugar a un dels equips més potents del món ? com arriba a cobrar més de 5M€ anuals a un equip de la lliga Espanyola, Anglesa o Italiana ? Creieu que és per amiguisme ? per influencies ? evidentment que no, al darrera hi ha un procés d'aprenentatge dur, uns sacrificis importants, una competència ferotge, segurament un dels processos meritocràtics més purs que podem trobar sota la capa del sól. I un cop pujats al dòlar, tenen un sou fixe del qual es poden retirar ? ben al contrari, la majoria tenen primes i incentius en funció del seu rendiment. Si treballes bé cobres més, sino cobres menys. Tenen contracte indefinit, com la resta dels treballadors ? no, cada cert període renegocien el seu contracte amb un risc de quedar-se a l'atur de manera immediata si el seu rendiment ha baixat molt o si han patit una lesió important que estronqui la seva carrera.
Però sobre tot fixeu-vos que lo admirable del futbol és que a un treballador se li reconeix que ell aporta més a l'empresa que no pas el directiu, i per tant, cobra més que ell. No estaríeu d'acord en cobrar més que el vostre jefe si vosaltres aporteu més a l'empresa que no pas ell ? es clar que si.

Per acabar deixeu-me fer dues reflexions:

La gent que troba immorals els sous dels futbolistes, troba moral la loteria ? on una persona obté moltíssims diners gràcies a l'atzar i sense cap tipus d'esforç ? Una reflexió molt encertada que he trobat a http://comentarisnoaris.blogspot.com/2009/03/sobre-la-injusticia-dels-sous-dels.html

Vaig sentir fa temps un consell per decidir quina pot ser una bona inversió a borsa. El consell era: "inverteix en grans empreses que no perdin diners i estiguin gestionades per incompetents". Ostres !! em va sobtar molt el consell... semblava del tot contradictori. Però la justificació era la següent: "si una gran empresa està gestionada per incompetents i tot i així guanya diners, vol dir que té una posició tant forta que és immune als directius patans que pugui tenir. Hi ha una probabilitat alta que en un futur algú competent n'assumeixi la direcció i faci guanyar encara molts més diners a l'empresa i es revaloritzi el valor de l'acció".
A part d'interioritzar la validesa de l'estratègia, quan vaig sentir això de la veu d'algú que s'ha mogut en aquests àmbits de poder empresarial vaig pensar: Ostres !! deu ser veritat doncs que és possible que hi hagi incompetents en els àmbits de poder empresarial. I aquests incompetents deuen viure a cos de rei amb contractes blindats i altres privilegis. El problema és que no salten al camp per suar una samarreta, no tenen contractes renovables cada 2 anys, no sabem qui son, i no marxen ni amb aigua calenta.

Endevant amb el futbol !!

Eleccions al Parlament Europeu

Ai... apreciats tertulians... un dia més ús dedico una nota... gràcies per fer-me pensar... gràcies per esperonar-me a dur-vos la contrària...



Aquests últims dies noto una pressió, una força, un moviment... després de dies de menystenir aquesta nova trobada amb les urnes, aquesta propera festa de la democràcia... ara us venen les cagarrines i us heu de retractar i ens heu de fer creure que això serà superimportant. Que si les coses van mal dades us tocaran el crostó per jugar a fer el paper d'antisistemes irresponsables, per promoure l'adormiment del ramat electoral.

Ja ho sé que els vostres col·legues polítics no els hi agrada quedar malament a les fotos, i una baixa participació és una foto dolenta. Ja ho sé que no voleu ser els caps de turc d'aquesta desfeta, però ja sabeu que ells no n'assumiran cap responsabilitat i això de canviar el discurs a última hora us dona molts números en la propera rifa.

Paciència, si n'assumiu públicament les culpes ja esteu més que perdonats. Així tenen l'excusa perfecte per ignorar qualsevol altre raó.

Ara que ho penso, no estareu pas conxorxats per servir-los una excusa perfecte amb safata de plata, no ?

Sigui com sigui, demaneu perdó i ja està, però el què no heu de fer és vendrem la moto, si us plau !!! que encara me'n recordo quan ens vàreu vendre la moto que l'estatut ens havia de solucionar la vida. Ei, que hi ha gent que s'ho va creure... estafadors !!

Perdoneu, que estic calent i em perdo. Tornant al tema, això del parlament és una camama, no em foteu veure a galet !!

Algunes "perles" tretes de Wikipedia :


Tareas del Parlamento Europeo:

Función legislativa:
... el Parlamento Europeo no posee iniciativa legislativa; ésta está en manos de la Comisión Europea...

Función presupuestaria:
...decide el presupuesto de la UE... (113 mil millons de € = 0.9 % PIB de la UE, per fer-nos una idea les administracions públiques espanyoles gestionen més del 30% del PIB espanyol)...
... el Consejo tiene la última palabra

Función de control
...el Parlamento sólo puede rechazar a la Comisión completa, no a comisarios concretos


Això és una enganyifa, i em voleu convencer que és crucial que jo trii uns representants per un organisme inútil.
Per si no ho sabíeu jo no en vull cap de representant, jo ja soc grandet per representar-me a mi mateix, i si de cas vull triar-lo i canviar-lo quan em doni la gana. Democràcia directa / e-Democràcia JA !!!

Però si us entesteu a explicar coses, no torneu als tòpics de sempre, sobre lo difícil que ha estat construir això i sobre el risc que hi ha de trencar-ho. Si us entesteu a explicar coses expliqueu les coses que s'han de millorar, poseu al descobert les coses miserables i pressioneu perquè aquestes desapareguin, critiqueu perquè les coses siguin algun dia millors, aquesta és la vostra funció.

El que hem de fer és deixar en evidència que és un organisme inútil, o si voleu ser benèvols, molt poc eficient. Com més abstenció hi hagi menys es podrà ignorar això des dels poders polítics. Tot i així l'abstenció s'intentarà explicar com a què el ciutadà no està implicat en el procés de construcció europea. Sempre ens volen fotre les culpes de tot, pobres de nosaltres. És clar que gairebé tothom vol més Europa, això no té rés a veure. Fa falta que algú els hi digui clarament: volem més Europa, volem més democràcia, volem més meritocràcia, volem menys organismes inútils i menys burocràcia, volem més gent competent tirant del carro i menys incompetents en llocs de responsabilitat, volem més idees i menys disputes miserables, volem menys falsos messies, menys dietes vergonyants, menys "don-nadies", menys aprofitats.

En resum, gràcies tertulians per fer-me adonar de tot això. Demà us tornaré a escoltar.