En una conversa de cafè fa pocs dies vaig adonar-me que jo estava fent justament això amb un company de feina. Com ens hem de veure! Un dels meus arguments de venda del matrimoni era que avui en dia era molt fàcil divorciar-se, per tant es podia embrancar en aquest contracte sense massa reserves, total es podia dissoldre molt fàcilment.
De sobte em va venir al cap la facilitat de dissolució és lo que els empresaris reclamen al govern per poder incentivar la contractació. El matrimoni és com un contracte laboral, per tant aquesta lògica també hauria de funcionar amb el mercat matrimonial.
Però resulta que no, si mirem les dades de l'evolució del nombre de matrimonis i casaments a Espanya, el fet que augmenti el nombre de divorcis al voltant d'un 50% durant la última dècada no fa augmentar el nombre de matrimonis sinó que aquests segueixen estables.
Al veure això, immediatament em pregunto: realment, tindria cap efecte incentivador de la contractació abaratir l'acomiadament ?
Si quan l'empresari contracta una persona té en compte el cost d'acomiadament i a cada més, a part de la nòmina que li paga al treballador, va ingressant la part proporcional del seu cost d'acomiadament en un fons separat, el cost d'acomiadament no és un problema significatiu. Aquest sobrecost hauria de fer que el què esta disposat a pagar de nòmina l'empresari sigui més poc a Espanya que a Estats Units. Però també hauria de fer que els treballadors americans exigissin un sou més alt en concepte del risc d'acomiadament i dediquessin part del seu sou a contractar una assegurança per fer front a l'acomiadament. I pel que veig, sembla que és així.
Fet i fet, em fa l'efecte que l'empresari acabaria pagant el mateix d'una manera o una altre i les "lleis" de la oferta i la demanda haurien d'equilibrar aquestes xifres en qualsevol dels dos models.
Perquè els nostres empresaris demanen un canvi, doncs ? O bé no han creat aquest fons, o bé se l'han pulit, o simplement perquè si ara tens uns fons d'acomiadament i demà ja no és imprescindible, doncs amb un dia has "guanyat" automàticament tots aquests diners.
Com dirien al nostre país germà, això te pinta de "pan para hoy, hambre pa mañana".
Però el què és innegable és que la creació d'aquest fons suposa una complexitat administrativa i de planificació excessiva per a la majoria de petites empreses, i que el treballador ja està protegit contra l'acomiadament a través de la paga de l'atur.
El que jo faria és eliminar l'acomiadament per evitar aquesta càrrega administrativa a les empreses, convertir els diners que l'empresa hauria de posar en el fons d'acomiadament a una taxa per acomiadament que l'empresa paga cada més com un concepte més de la nòmina i fer que el treballador rebés aquests diners de l'estat, no de l'empresa. Així el treballador rebria el mateix, l'empresa pagaria el mateix però s'estalviaria un maldecap.
Però tornant a l'inici, dubto que com a resultat augmentessin els llocs de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada