dijous, 30 de juliol del 2009

Preguntes que m'agradaria sentir als mitjans de comunicació

Estem a tocar de l'estiu profund, és a dir l'agost, i com sempre la clàssica sequera informativa. De cop i volta no passa rés al món i els informatius s'omplen de xorrades. L'altre dia a un telediario van arribar a treure la gran noticia que unes senyores es dediquen a jugar el Bingo a la platja. Gran noticia !! quin nivell !! impressionant !!

Amb aquesta escassetat i un cop esgotat el tema del finançament, queda un tema inesgotable: la grip porcina.

Llàstima que tinguem uns periodistes de pa sucat amb oli dels què podem preveure la majoria de les inútils preguntes que faran a polítics i responsables de qualsevol institució relacionada. I es clar, ara ve la oportunitat de molta gent que no sabíem que existia de sortir a la fotos. Per exemple, jo, ara, ja sóc capaç de reconèixer la cara de la Ministra de Sanitat Trinidad Jiménez.

Us heu fixat que la creuada terminològica que denunciava en el meu anterior article ha triomfat escandalosament. Ara ja ningú recorda ni menciona que aquesta grip té algo a veure amb els porcs.

Per mi una gran pregunta seria: quants porcs tenim contaminats? quants es moren per aquesta grip? la carn de porc de la botiga pot tenir el virus? hem d'evitar acostar-nos a una granja? Recordem que la grip porcina es transmet entre homes i porcs sense problema. Resulta sorprenent que sembla que ningú es preocupi de la salut dels porcs que ens envolten, i recordem que a Catalunya en tenim uns quants milions. Algú recorda que li hagin suggerit no menjar carn de porc crua? algú recorda que li hagin dit que congelar la carn no mata el possible virus? algú recorda que li hagin insistit en netejar bé tots els utensilis utilitzats durant la manipulació de carn de porc crua, inclosos les mans del manipulador? algú és conscient que posar-se les mans a la boca després de manipular carn de porc crua pot ser una via de contagi?

Mireu a veure si veiuen alguna cosa que si assembli a Las medidas más eficaces para evitar la gripe A


Imagino, com deia, que els nostres responsables periodistes no fan aquestes preguntes per no perjudicar als nostres tocinaires. Molt lloable...


Una altre gran pregunta seria: com prepararan els hospitals pel més que previsible colapse que arribarà a l'hivern. Un conegut m'hi va fer pensar l'altre dia. Amb l'arribada de l'hivern i la clàssica campanya de la grip, què passarà quan algú tingui febre i tós? Imagina que el teu fill té aquests símptomes. Pots pensar que és grip nova o grip vella. Si és nova i tu l'has tractat com a vella el nen es pot arribar a morir. Te la jugaràs? NO. Aniràs de pet a l'hospital, i, igual que tu, tothom amb aquests símptomes. Resultat: UN CAOS ANUNCIAT. Igual que el què s'està vivint ara a sudamèrica (video).

A més, com que els hospitals hi haurà unes cues quilomètriques de potencials infectats la possibilitat d'adquirir el virus a l'hospital si no el portaves des de casa serà més alta.

Els nostres grans polítics estan estudiant bé el que passa a sudamèrica i al Setembre tindran un pla. Pel nostre propi bé espero que no pensin massa i segueixin fil per randa les recomanacions de la OMS.

dissabte, 25 de juliol del 2009

Morts de gana


Fa pocs dies el Sr. Victor Amela entrevistava en la contra de La Vanguardia al catedràtic de biologia molecular de la UPM Francisco García Olmedo.

El desafortunat titol era: "Con transgénicos podremos alimentar a la humanidad". Y venia a dir que els transgènics eren la solució per erradicar la fam al món.


Á mi els transgènics em semblen perfectes, al fi i al cap és accelerar un procés de selecció genètica que hem fet desde fa millers d'anys.
Ara, dir que gràcies a ells eliminarem la fam al món només té dues possibles explicacions:
1) La ingenuitat més absoluta
2) La mala fe

Els principis més elementals d'economia indiquen que el mercat NO té com a objectiu resoldre la demanda de rescursos de la població, sino que optimitzar el benefici dels productors.

Qui crea una nova varietat transgènica no ho fa per poder alimentar els nens de l'Africa que passen gana. Ho fa per reduir el preu de cost d'un producte que si el mercat li ho permet seguirà venent al mateix preu, augmentant així el benefici. Per molt que plantem maduixeras al desert i fem biodiesels de qualsevol cosa seguirem tenin morts de gana. I quants n'hi ha de morts gana ? jo crec que molt pocs. Quan dic morts de gana no faig servir un eufemisme per referir-me als pobres, sino a la gent que es mor per falta d'aliment.

Si que hi ha gent que mor de gana, però en realitat, no son matats de gana per governs curruptes i líders sense escrúpuls?

I aquí els transgènics son una broma per resoldre aquest problema.

Si mirem l'informe de la FAO (Food and Agriculture Organization) queda força clar a quina és la causa més habitual de les crísis alimentaries: els conflictes. Digue-li guerres, digue-li conflicte, digue-li líders curruptes, digue-li falta d'escrupuls, tant i fa. El problema no és la producció d'aliment.



També és curiós mirar quin percentatge suposa l'agricultura en el PIB d'un país. Ho podeu veure a
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_GDP_sector_composition

Si ordeneu per % d'agricultura... sorpresa !! Molts dels paisos que passen gana es dediquen majoritariament a l'agricultura.

D'acord son molt pobres i un porcentatge alt de poc, continua sent poc. Però si majoritàriament es dediquen a conrear els camps, potser els hi haurien de faltar mobils i coca-coles, però no els hi hauria de faltar el menjar.

Està clar que algo falla, potser són massa pobres i en consequència massa poc solidaris (entre ells). Algo ha de canviar. O hi ha un canvi polític que es preocupi de distribuir equitativament la seva poca riquesa i eviti els conflictes, o se'ls deixa participar en el comerç internacional sense restriccions, esperant que poc a poc la riquesa generada es distribuirà entre la població.

Però si us plau, que no ens vinguin a vendre sopars de duro dient que els transgènics solucionen rés.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Sant Jesús García Gombau


Avui vull retre homenatge a un HEROI, si, amb majúscules. A una persona admirable i valenta. Un model a seguir, sens dubte. Algú que hauria de ser matèria d'estudi obligada a totes les escoles. A mi em meravella que hi hagi algú com ell i crec que el país on vivim no ha reconegut com es mereix la seva figura. Jo em trec el barret, li beso els seus peus i prego perquè el seu exemple s'escampi pel món.

Vull retre el més sincer i sentit homenatge a JESÚS GARCÍA GOMBAU.

Inexplicablement aquesta persona era totalment desconeguda per mi fins fa pocs dies. El vaig conèixer gràcies a un reportatge que vaig veure a la tele i que per gràcia divina no vaig ignorar malgrat la meva afició al zapping. Aquest senyor, aparentment normal, està ben viu i en el programa explicava la seva gesta.

Un bon dia en Jesús es va casar. A l'any a sobre en Jesús va començar a fer la declaració de renda i es va adonar que pel fet de haver-se casat a final d'any l'obligaven a fer la declaració conjunta com si hagués estat casat tot l'any. Això li suposava 200.000 Pts addicionals a si hagués pogut fer la declaració per separat.

En adonar-se de la injustícia en Jesús va denunciar l'estat als tribunals que li varen acabar donant la raó. A partir d'aquell dia tots els casats podem triar si presentem la declaració de renta de manera conjunta o separada. (+info)

És la història de David contra Goliat. És admirable com un ciutadà pren la determinació d'enfrontar-se al gegant sabent que aquest té molts més mitjans i que el camí serà llarg i hi deixaràs infinitat d'esforços. Però malgrat tot amb la convicció que l'acabaràs guanyant perquè és de justícia.

M'avergonyeixo de no tenir prou coratge per seguir el seu exemple. M'avergonyeixo de no tenir prou coratge per denunciar tantes injustícies que m'envolten, les petites i les grans.

Aquests dies, que la sang em bull pel ridícul de les nostres institucions i els nostres líders davant de les injustícies amb el tema del finançament i l'estatut, jo penso en un home gran: Sant Jesús García Gombau.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Revolucionaris de Pandareta

Sabeu on era dijous passat a les 2 de la matinada? Foten-me unes birres en una terrassa? Mirant una peli al sofa de casa? Planxant l'orella ?

Doncs no senyors! Estava esperant (desde feia un parell d'hores) que la meva maleta sortís per la bocana del nou sistema de recollida d'equipatge a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona.

Resulta que un grapat de desgraciats treballadors de l'empresa Newco es van dedicar a fer una vaga encoberta per no se quina reclamació. Ja hi estem acustumats, que les coses sempre s'acabin igual en aquest pais. Quan la gent té prou control com per poder montar un Show, sense cap mena de mirament, doncs va i es monta el Show, clar que si, total surt gratis.

Vinga talls de carreteres, vinga tractorades, vinga manifestacions, vinga vagues encobertes... que es parin les carreteres, que cremin els neumàtics, que no voli cap avió, i sobre tot que coincideixi en el pitjor moment, perquè lo realment important és que es toqui els collons a la major quantitat de gent possible.

Segur que podeu justificar que dues velletes amb cadira de rodes estiguessin hores esperant veure sortir la seva cadira de rodes per la mateixa bocana que jo esperava la meva maleta.

Revolucionaris de pandareta, no em feu cap llàstima, no desperteu en mi ni una engruna de solidaritat. No sou prou valents per enfrontar-vos amb qui us oprimeix i passeu de maltractats a maltractadors... ja us ho fareu.