Aquestes crueltats infantils m'han vingut al cap en veure les reaccions a l'activitat judicial dels últims dies.
Polítics i opinadors es manifesten en totes direccions, sense solta ni volta, sense critèri uniforme, sense deixar entreveure cap mena d'ética.
Primer en el cas Palau: "Deixem treballar als jutges", "Confiem en la justícia", "En Millet ens ha enganyat a tots", "La justícia és igual per a tothom", "El jutge Cargol", "La confessió de l'enxampat", "Els advocats son uns cracks", "El jutge és lent però treballa molt bé".
Després el cas Pretòria: "El jutge mediàtic", "Presumpció d'innocència", "El jutge hiperactiu i que instrueix fatal", "Això és per compensar el cas Gurtel", "s'ha faltat a la dignitat dels acusats", "aquest jutge s'hauria d'inhabilitar".
Igual que les formigues ens falta trobar el camí cap a casa, en el nostre cas el utòpic camí cap a la veritat, font de la veritable justícia. I tothom corre, enfollit, en totes direccions. Ara perdonant al jutge, ara volent-lo penjar del pal més alt. I quin mal em fa escoltar als opinadors dir "s'ha de confiar en la justícia" !!!
Estan confosos i a sobre ens volen confondre!! no senyors !! vostés em volen dir que confiï en el sistema judicial... i per aquí senyors no hi passo. Com diria el Sr. González, un ilustre professor que vaig tenir, "venga señores, que ya nos afeitamos".
La justícia espanyola és una ruleta amb un crupier corrupte. Els rics la compren, els pobres la pateixen i els malvats la disfruten.
Saben perquè disfrutem tant veient la molt injusta (segons vostés) humiliació que han patit els acusats del cas pretòria? Perquè sabem que sovint és a lo màxim que es pot arribar en aquest sistema judicial. Les lleis estan mal fetes, l'accés a la plaça dels jutges és aberrant, la implantació de les TIC és inexistent, la productivitat de la gran majoria del personal és vergonyosa, tribunals polititzats, autoritats que no persegueixen el delicte ni el denuncien quan és la seva obligació, constants conflictes de competències... en fi un caos on sembla que les coses surten més per carambola que per què s'hagin fet les coses bé.
Saben perquè ignorem la presumpció d'innocència i apliquem la presumpció de culpabilitat ? Perquè tots convivim amb petits o grans delictes i veiem la impunitat de les coses manifestes. Infinitat de delictes o faltes son Vox Populi però no hi ha ningú que els denunciï. Si no és que és un perjudicat directe pel delicte, el denunciant només pot perdre-hi, i per tant perquè emmerdar-se? i els que haurien d'actuar d'ofici sempre van tard i malament. En molts casos quan aquests temes arriben al jutjat és que el tema era tant escandalosament evident que el poble ja ha dictat sentencia. I tot i que pot ser que els delinqüents surtin declarats innocents i exigeixin una restitució de la seva imatge, ho atribuirem a què el nostre sistema ha fallat una vegada més. I ja es poden esforçar a demanar la presumpció d'innocència, que senyors, ens han aixecat tants cops la camisa, que això no cola.
