Per molta Bici i Tramvia, Manresa no és al nord d'Europa

L’altre dia vaig rebre una publicació de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) de Manresa. A la pàgina 3 del butlletí, en un article signat pel Jordi Masdeu, es feien grans elogis a algunes de les mesures més controvertides que s’estan prenen des del nostre ajuntament: el carril bici i la proposta del tramvia. Els dos articles tenen un tó força transcendent amb frases grandiloqüents com “la ciutat comença a ser retornada als seus legítims amos, les persones”, com si els cotxes fossin un grapat de androides amb vida pròpia tal com en una novel•la de ciència ficció.

Sovint, per defensar la implantació de la bici i el tramvia, s’utilitzen comparacions amb les ciutats de la meitat nord d’Europa, com un exemple de civilització i consciència ecològica.



Aquesta setmana vaig estar a Braunschweig, Alemanya, una ciutat d’uns 250 K habitants, comparable a Tarrassa o Sabadell. Una ciutat amb tramvia i milers de bicicletes. He estat a moltes ciutats europees amb tramvia i moltes bicis, com Dresden, Rotterdam, Ghent, i forces més que ara no em venen ara al cap. El feeling que tinc en aquestes ciutats és que son molt més àmplies que les nostres ciutats. Em dona la impressió que cobreixen molt més territori, i són molt més estructurades amb grans avingudes i carrers molt més amples sovint quadriculats com l'eixample de Barcelona, rés a veure amb Manresa. A causa d’això els desplaçaments son molt més llargs i en la majoria dels casos és impensable fer-los a peu. Els destins massius de les bicis salten a la vista pels parkings que agrupen centenars de bicis en llocs com la Universitat o algunes parts del centre.

Com a exemple un company de feina alemany que cada dia agafa el tren a Hannover per anar a treballar. Aquest noi té dues bicis, una a Hannover i l’altre a Braunschweig. Surt de casa amb bici fins a l’estació de Hannover, deixa la bici a l’estació, puja al tren, arriba a Braunschweig, agafa l’altre bici, fa 4Km fins a la feina i comença a treballar. Un ciutadà exemplar per les esquerres ecologistes del nostre pais. Però per què això sigui possible el meu company necessita un grapat de coses: tenir espai a casa per guardar la bici, tenir un parking de bicis a l’estació de Hannover, tenir un parking de bicis a l’estació Braunshweig i un altre parking a la feina. Si no hi ha parkings, no hi ha bicis. A on son els parkings de bicis a Manresa ?

En una altre passatge del texte del Sr. Masdeu argumenta que la gent no fa servir la bici perquè li fa por passar entre els cotxes que van massa ràpid i per això és necessari reservar un carril per ells en ple centre de la ciutat. Discrepo totalment tant en el diagnòstic com amb la conclusió. A les hores punta (hores d’entrada i sortida dels colegis) els cotxes es fan servir sobre tot per portar la canalla a l’escola, per anar o tornar de la feina o per anar a comprar alguna cosa pesada. En el meu cas no veig viable utilitzar la bici per fer aquestes coses.

Perquè no reclama el Sr. Masdeu que l’ajuntament utilitzi DE VERITAT criteris de proximitat per assignar les places escolars, enlloc d’utilitzar 3 zones verticals que desvirtuen completament aquest criteri ? No seria aquesta una mesura que reduiria dràsticament les demandes de desplaçaments en cotxe ?

Respecte a reservar un carril al centre de la ciutat em sembla una tonteria. Té sentit fer-ho als afores on els cotxes van més ràpid i el risc és més evident. Al Passeig, carrer Guimerà i llocs semblants es podria haver limitat la velocitat dels cotxes a 30 km/h (per cert, cosa totalment raonable) i fer passar les bicis per la calçada. Perquè, per on ha d’anar un ciclista que vulgui anar al carrer Guimerà, per la vorera ? o per la calçada ? Com que no hi ha una norma clara i universal al final això és can pixa i la realitat de eficiència de la gent s’imposa i et trobes, com em vaig trobar jo mateix ahir a la tarda, un nombrós grup de joves baixant amb bici per la calçada central del passeig, just davant de l’Atlantida.

Abans d’enmirallar-nos tant amb el Nord d’Europa mirem quina pinta tenen les seves ciutats i si volem o podem ser com ells. No cal viatjar, amb el Google maps i el street view és ben fàcil. Jo he fet l’exercici d’agafar a l’atzar una ciutat Finlandesa (Pori) d’un nombre d’habitants comparable a Manresa. Com bé intuïa la diferència en densitat de població és abismal (Manresa 1839 hab/km², Pori 148 hab/km²) i la diferència estructural salta a la vista.



El tema de la densitat es repeteix si comparem Braunschweig i Tarrassa i Sabadell (Braunschweig 1279 hab/km², Sabadell 5383 hab/km², Tarrassa 3004 hab/km²)

La pinta d’un passeig de Pori i el de Manresa son ben diferents, jo prefereixo el de Manresa, tot i que no estigui tant preparat per les bicis, precisament perquè està més preparat per les ... persones (?)



La història del tramvia també em sembla, perdó per l’expressió, una collonada. El fet d’intentar amortitzar una infraestructura existent que està desaprofitada sembla molt raonable. Però per altre banda en el tram urbà hi ha molts problemes. Els tramvies requereixen una inversió faraònica, tenen un recorregut limitat i inflexible, provoquen accidents tant a turismes com a vianants que hi xoquen o son atropellats, i les vies causen problemes als ciclistes i motoristes. La majoria dels carrers de Manresa son estrets i ja estan prou congestionats per afegir un problema més. Per fer-nos els moderns i ecologistes podríem proposar una bona xarxa d’autobusos elèctrics o híbrids (http://en.wikipedia.org/wiki/Hybrid_electric_bus) que son nets, flexibles, més barats i fàcils d’implantar. Es clar, que això potser no tindria tant impacte comercial-electoral i avui dia això és la mare dels ous... en fi, a continuar patint els embussos, que em sembla que en tenim per dies.