Eleccions al Parlament Europeu

Ai... apreciats tertulians... un dia més ús dedico una nota... gràcies per fer-me pensar... gràcies per esperonar-me a dur-vos la contrària...



Aquests últims dies noto una pressió, una força, un moviment... després de dies de menystenir aquesta nova trobada amb les urnes, aquesta propera festa de la democràcia... ara us venen les cagarrines i us heu de retractar i ens heu de fer creure que això serà superimportant. Que si les coses van mal dades us tocaran el crostó per jugar a fer el paper d'antisistemes irresponsables, per promoure l'adormiment del ramat electoral.

Ja ho sé que els vostres col·legues polítics no els hi agrada quedar malament a les fotos, i una baixa participació és una foto dolenta. Ja ho sé que no voleu ser els caps de turc d'aquesta desfeta, però ja sabeu que ells no n'assumiran cap responsabilitat i això de canviar el discurs a última hora us dona molts números en la propera rifa.

Paciència, si n'assumiu públicament les culpes ja esteu més que perdonats. Així tenen l'excusa perfecte per ignorar qualsevol altre raó.

Ara que ho penso, no estareu pas conxorxats per servir-los una excusa perfecte amb safata de plata, no ?

Sigui com sigui, demaneu perdó i ja està, però el què no heu de fer és vendrem la moto, si us plau !!! que encara me'n recordo quan ens vàreu vendre la moto que l'estatut ens havia de solucionar la vida. Ei, que hi ha gent que s'ho va creure... estafadors !!

Perdoneu, que estic calent i em perdo. Tornant al tema, això del parlament és una camama, no em foteu veure a galet !!

Algunes "perles" tretes de Wikipedia :


Tareas del Parlamento Europeo:

Función legislativa:
... el Parlamento Europeo no posee iniciativa legislativa; ésta está en manos de la Comisión Europea...

Función presupuestaria:
...decide el presupuesto de la UE... (113 mil millons de € = 0.9 % PIB de la UE, per fer-nos una idea les administracions públiques espanyoles gestionen més del 30% del PIB espanyol)...
... el Consejo tiene la última palabra

Función de control
...el Parlamento sólo puede rechazar a la Comisión completa, no a comisarios concretos


Això és una enganyifa, i em voleu convencer que és crucial que jo trii uns representants per un organisme inútil.
Per si no ho sabíeu jo no en vull cap de representant, jo ja soc grandet per representar-me a mi mateix, i si de cas vull triar-lo i canviar-lo quan em doni la gana. Democràcia directa / e-Democràcia JA !!!

Però si us entesteu a explicar coses, no torneu als tòpics de sempre, sobre lo difícil que ha estat construir això i sobre el risc que hi ha de trencar-ho. Si us entesteu a explicar coses expliqueu les coses que s'han de millorar, poseu al descobert les coses miserables i pressioneu perquè aquestes desapareguin, critiqueu perquè les coses siguin algun dia millors, aquesta és la vostra funció.

El que hem de fer és deixar en evidència que és un organisme inútil, o si voleu ser benèvols, molt poc eficient. Com més abstenció hi hagi menys es podrà ignorar això des dels poders polítics. Tot i així l'abstenció s'intentarà explicar com a què el ciutadà no està implicat en el procés de construcció europea. Sempre ens volen fotre les culpes de tot, pobres de nosaltres. És clar que gairebé tothom vol més Europa, això no té rés a veure. Fa falta que algú els hi digui clarament: volem més Europa, volem més democràcia, volem més meritocràcia, volem menys organismes inútils i menys burocràcia, volem més gent competent tirant del carro i menys incompetents en llocs de responsabilitat, volem més idees i menys disputes miserables, volem menys falsos messies, menys dietes vergonyants, menys "don-nadies", menys aprofitats.

En resum, gràcies tertulians per fer-me adonar de tot això. Demà us tornaré a escoltar.

Mori la Democràcia Representativa

Sempre he trobat molt curiós el sentiment que té molta gent temps després de grans esdeveniments on un poble és manifesta majoritàriament en una direcció en contra de l'acció dels governants. Ho he vist tantes vegades ! ... després del "No a la guerrra", després de la catàstrofe del prestige, després de la nefasta gestió de la minístra de foment amb el tema de l'AVE a Barcelona, ...i tants i tants d'altres.

El què em sorprèn és que el sentiment de la majoria de la gent després d'aquests fets és: "anàvem tots a una i el temps ens ha donat la raó", és a dir una edició readaptada del "mal de molts consol de rucs" amb un toc positiu perquè "teníem raó".

Però no us adoneu del drama ? Teníem raó però no va servir per rés !! Com podem estar orgullosos de no haver canviat rés ? és el mateix que penso quan ara surten de sota les pedres suposats antifranquistes vanagloriant-se del seu activisme durant la dictadura. Com poden estar satisfets de no haver canviat rés ? .. i d'haver deixat morir aquell pocavergonya al llit després de 40 anys de dictadura ?

Com a mínim els satisfets antifranquistes tenen l'excusa de la dictadura, però és que ara vivim en una suposada democràcia i continua passant el mateix. No veieu que alguna cosa falla ?

Es clar que si ! Falla que cada quatre anys li donem carta blanca a uns senyors perquè facin el que els convingui (tot representant-nos) i nosaltres tornem allà a on erem, a ocupar el paper de miserables espectadors. Imagineu que passaria en un judici si després de triar el meu advocat defensor ja no em reunís mai més amb ell ? Això és el que fem amb els nostres polítics, i així ens va...

Molts ciutadans ja han entès que la seva capacitat d'influència és mínima i fins i tot s'abstenen de votar cada quatre anys. En resposta els polítics els hi posen l'etiqueta d'irresponsables, de gent que passa d'esma per la vida, de titelles del sistema, de desagraïts. Qui no ha sentit aquella frase de "...després de tants anys de lluita per aconseguir aquesta democràcia !", que normalment surt de la boca d'un ex-activista antifranquista. De vegades a algun polític despistat se li escapa un "hauríem d'entendre perquè hi ha tanta abstenció", però normalment surt de la boca dels perdedors d'unes eleccions que en la seva al·lucinació pensen que els abstencionistes els haurien votat a ells. Senyors polítics, el que han d'entendre és que la gent està cansada que vostès prometin una cosa i en facin una altre, que es dediquin a coses que no interessen o que no es dediquin a les que interessen. Però, siusplau, no es facin els bojos, que això ho saben de sobres...

El problema és que ningú els passa comptes, un cop aconsegueixen el poder amb una majoria suficient per governar la seva primera prioritat passa de ser "com aconseguim la cadira?" a "com aconseguim que no ens prenguin la cadira?". Evidentment la ciutadania que els ha escollit per a ser representada no acostuma a compartir aquest primer objectiu. En moltes ocasions sento rebatre aquest argument amb un "i tant que se'ls passa comptes !! cada quatre anys a les eleccions... i si no ho han fet bé, se'n van cap a casa". Aquesta resposta em sembla patètica. Com afecta la incompetència manifesta d'un polític (posem el cas de Magdalena Alvarez, o Francesc Baltasar) al resultat electoral posterior del seu partit ? Dons la història ens diu que entre molt poc i gens. Ja podeu imaginar que en la majoria de casos la incompetència no és tant extrema i per tant la majoria dels ciutadans ni la intueixen. En unes eleccions es fa un sac molt gran on es posen una quantitat immensa de coses moltes vegades poc clares. Hi ha tantes coses al sac, moltes inconcretes, futuribles, invalorables, que al final l'elector acaba utilitzant un judici diguem-li emotiu, sentimental, intuitiu, o subconscient. Com a exemple il·lustratiu mireu els vídeos de campanya de PP i PSOE per les europees. Que hi hagi unes quantes pomes podrides dins el sac no desllueixen massa el conjunt. Home, si el sac està ple de pomes podrides l'elector pot fer un judici més raonat sobre el conjunt, però en general això no és així i el polític incompetent té la oportunitat de subsistir en aquest ecosistema durant llargs períodes de temps sense que l'elector pugui evitar-ho. Val molt la pena llegir Reis per veure com van afectar poc les moltes pomes podrides que el PSOE tenia al sac a les eleccions de 1993. Un capítol a part és mereix el tema de com els partits polítics interpreten els resultats electorals.

Estic convençut que el sistema democràtic actual ja està amortitzat, ha donat el què podia donar de si. És veritat que aquesta dictadura dels incompetents (com anomena magistralment el Xavier Roig) ha fet coses bones, però també en va fer en Paco de coses bones. No és excusa per defensar la persistència d'aquest model. Aquest sistema s'ha d'enfonsar, perdó, l'hem d'enfonsar, l'hem d'esberlar, l'hem de triturar, l'hem de torpedejar. Hem d'enviar a casa a fer ganxet a tot el conjunt de incompetents i pocavergonyes (no sabria dir de quins n'hi ha més) que s'han instal·lat als àmbits de govern. Això si, de camí cap a casa que s'oblidin de les pensions vitalícies a les que s'han acostumat.

Hem d'aconseguir posar la gent més preparada a dirigir el país, a fer coses sensates i importants. Però el més important és que no hem de perdre el control. No pot ser que una actitud irresponsable i incompetent que afecti a tot un país es sotmeti a judici al cap de quatre anys dels fets i en el pitjor dels casos el càstig sigui tornar a casa. Hem de poder actuar amb rapidesa, hem de poder influir i decidir, hem de poder vetar les animalades que a voltes s'aproven als parlaments. Hem de participar, prou de democràcia representativa, necessitem democràcia directa.

Els arguments en contra d'aquesta visió solen ser:
1) No h'hi ha prou amb gestionar bé les coses. Es necessita una ideologia política que tenyeixi les accions del govern, una estratègia global que serveixi de fil conductor, que encamini les obres en una determinada direcció. En algun moment has de decidir com ponderes el pressupost total del govern, i això determinarà en gran part la teva acció.

2) La majoria de les persones són burres i no estan capacitades per influir o decidir en coses tant importants.

A la segona rèplica jo dic que estic a favor del concepte de "Global Mind" i que en global la gent no és tant burra com podria semblar, sinó tot lo contrari.

És molt fàcil rebatre la primera. Primer perquè els partits han perdut la ideologia. No tenen cap estratègia perquè no saben a on volen arribar. Segon perquè els partits que tenen estratègia no solen tenir el temps o la capacitat per canviar rés en aquella direcció. Un exemple clar és ERC, que té com a objectiu final aconseguir la independència de Catalunya i que no ha aconseguit rés en aquesta direcció després de 6 anys de participar en el govern.

La solució és aniquilar aquest sistema democràtic i com més aviat millor. Però com ? Això ho deixo per un altre dia.

Tallar pà amb destrals

Després de publicar el meu anterior article sobre la seguretat de l'avió vaig preguntar-me: d'on va sortir el "bulo" aquest que el cotxe és més perillós que l'avió ?

Buscant, buscant, vaig adonar-me que tothom esmentava la xifra de que l'avió és 22 vegades més segur que el cotxe. Carai !! vaig pensar... quina precisió. Seguidament vaig fer un simple google de "22 times safer" i em van sortir centenars de pàgines referenciant un estudi elaborat pel National Safety Council d'estats units. A continuació vaig a buscar l'informe, però sorpresa !!, no està penjat enlloc. Així que "ni curt ni peretsós" (com diria en MikiMoto) li envio el següent mail al NSC:

Hi,

I am interested in a report that studies the air travel safety of the period 1993-1995. I have found numerous references to this report that concludes that flying in a commercial jet is approximately 22 times safer than car travel.I have not found the document in your web site.
How could I get this report ?

Thanks in advance

A lo que ells em responen:

In response to your e-mail inquiry

The best we can find is the link below. The study in question is not in our library, and might be the exclusive property of Boeing. This link does reference the NSC fact sheet entitled "What are the Odds of Dying, 2000." This does give some statistical data to back up Boeings claim.

http://answers.google.com/answers/threadview/id/300663.html

La part interessant del link (que no és el report citat) és:

Type of Accident or Manner of Injury	Deaths	One Year Odds
Car occupant	14,813	1 in 18,585
Pedestrian	5,870	1 in 46,901
Motorcycle rider	2,765	1 in 99,568
Air and space transport accidents	777	1 in 354,319
Bus occupant	20	1 in 13,765,300
Occupant of streetcar	1	1 in 275,306,000

Que ens està dient aquesta taula ?
En la columna "Deaths" hi ha el nombre de morts a l'any 2000. En la columna "One Year Odds" hi ha la probabilitat de morir en cada un dels mitjans de transport citats. Esta calculat per USA a l'any 2000 amb una població de 275M habitants. Si heu llegit el meu anterior article ja heu vist la trampa ! no ens diuen la probabilitat de morir en un desplaçament en funció de què utilitzem (#morts/#desplaçaments), sinó la probabilitat de morir durant l'any en cada un dels mitjans de transport (#morts/població).

Si us hi fixeu 14,813 / 777 (morts en cotxe / morts en avió) dona al voltant de 20 que suposo que esta a prop dels 22 de l'informe original.

Un exemple més de lo fàcil que és colar una mentida per veritat en aquesta societat adormida que tenim.L'argument és tant absurd com dir que és més probable morir a Nova York que a un poble perdut de SierraLeona, i deduir-ne per tant que viure a Nova York és molt més perillós. Així doncs vaig a intentar colar una mentida del mateix calibre:

+

Tallar el pà amb destral o motoserra és molt més segur que fer-ho en ganivet. Un cop vaig tallar una barra de pa amb una destral i no em vaig fer mal, una altre amb una motoserra i tampoc, rés. Centenars de vegades he tallat pa amb ganivets i alguna vegada m'he fet una ferida al dit. Conclusió: la probabilitat de fer-se malt tallant el pà amb ganivet és molt superior a fer-ho amb destral o motoserra, i a més fer-ho amb una destral fa molt mascle.

Cola ?

La grip i els porcs

Aquests dies es força divertit veure i escoltar els mitjans de comunicació i imaginar-se els dilemes ètics que es plantegen internament i les pressions polítiques que hi ha al darrera.



Tot això a causa d'una nova variant d'un virus de grip que es propaga entre porcs i persones. Fins ara aquesta grip ha sigut especialment important a Mèxic on ha mort desenes de persones, però la seva propagació ha estat prou important (veure mapa)

El primer factor de diversió és veure la batalla per posar el nom a la cosa. A USA van començar a dir-li "Swine Flu" (grip porcina), ara a algú se li ha acudit posar-li "Mexican Flu" per fotre als mexicans i hi ha qui diu que és una variant de la "Spanish Flu" per fotre als espanyols. Per cert que aquesta "Spanish Flu" era una grip que es va donar al voltant la primera guerra mundial a Europa però no es va iniciar pas a Espanya. La propaganda de tots els països europeus inmersos en la guerra varen silenciar la seva existència excepte Espanya que no participava en la guerra. Des de USA només semblava que fós una grip Espanyola i ens varen penjar la llufa. Altres noms americans son el "Swine Influenza" o el nóm técnic H1N1. A Espanya vàrem començar a dir-ne "grip porcina" i d'un dia per l'altre misteriosament els mitjans catalans han passat a dir-li "grip nova", i algunes cadenes espanyoles "gripe A". Sobre tot no molestem la indústria càrnica! val a dir que no som tant malparits com els altres i no li hem posat la "grip americana".

Un altre factor que els hi farà explotar el cap als polítics i periodistes (cada dia s'assemblen més) és si n'han de dir pandèmia, epidèmia, malaltia, passa, o qui sap què. Al principi tots es va apuntar al carro de la paraula pandèmia, que significa que una malaltia afecta a una àrea geogràfica molt gran, no pas que sigui molt greu. Però la majoria de gent no es preocupa de buscar les paraules al diccionari i la veritat és que pandèmia sona molt bé, molt contundent. Això va molt bé per vendre el peix periodístic, però després els hi venen els remordiments de si s'han passat i s'afanyen a dir que de moment això no és greu, però que vigilem, però que no passa rés, però compte que hi ha un risc de pandèmia, però sobre tot NO ALARMEM !!

Perqué NO ALARMAR s'ha convertit en una religió pels periodistes, que com que no saben el què ens ALARMA i el que no, doncs el cap se'ls hi va escalfant i al final se'ls hi escapen mitges veritats, mitges mentides, i s'ofereixen a la crua manipulació del poder polític de torn.

Mara meva, doncs si que estic ALARMAT, però no de la "grip porcina" (perdoneu tocinaires, però és que els altres noms son tant ridículs que no em surt) sinó de tanta INOPERANCIA !!! dels polítics (per variar) i dels periodistes (que els hi segueixen la veta i no els apreten prou).

Sembla que això és un brot de "grip porcina", que si no es controla es pot estendre per tot el món i esdevenir una pandèmia, com ja ha fet la grip comú, la SIDA o altres. La veritat és que amb aquest món globalitzat sembla difícil evitar la extensió geogràfica d'una malaltia (i per tant les pandèmies). Però lo important no es això sinó quin grau de gravetat té. De moment no estem massa segurs de la gravetat, però han mort desenes de persones a Mèxic. Un bon grapat de demagogs han saltat a dir que son números miserables, rés comparables a altres malalties com la SIDA o la Malària, per tant que no ens hem de preocupar. Home, la "Spanish Flu" va matar 100 milions de persones al món i la grip comú mata uns 35 mil americans cada any, potser si que ho hauríem d'intentar controlar, no ? si més no evitar els contagis, sobre tot, en els primers moments. Aquests demagogs no coneixen què significa "creixement exponencial". Potser a Mèxic han reaccionat tard, però quan ho han fet penso que ho han fet força bé. Han tancat literalment el país i sembla que han evitat un creixement exponencial del contagis. Potser després sabrem que el virus no era tant virulent, però millor haver perdut un petit % del PIB durant aquests dies que no pas lamentar milions de morts, no ?

Per contrastar: què han fet les nostres autoritats tant preparades i informades ?. Enviar les cameres de la TV a l'aeroport a rebre els hostes del virus de la "grip porcina". Un s'imagina que aquesta gent tant preparada separarà a la gent que vingui de Mèxic, els obligarà a dur mascaretes, els prendrà la temperatura, es guardarà la seva informació de contacte per fer-los un seguiment exhaustiu passats els dies d'incubació de la malaltia. Rés de tot això, això seria ALARMAR !! i a part s'emprenyarien els nostres amics Mexicans. El que hem de fer és canviar el nom perquè no s'emprenyin els tocinaires i dir que estem super-preparats gràcies als antivirals que vàrem comprar per la grip aviària. Llàstima que el fet que nosaltres li diguem "grip nova" o "gripe A" no faci canviar el nom que li posen els Rusos (que han aprofitat l'excusa per no comprar-nos carn) ni el que li posen els Egicpis (que han aprofitat l'excusa per perjudicar la comunicat cristiana, única que menja carn de porc).

Mentides sobre la suposada seguretat de l'avió

Una de les clàssiques frases que es diuen a la gent que té por a volar (en realitat por a morir volant) és: "però que no veus que volar és molt més segur que anar amb cotxe ? la probabilitat de morir en un avió és infinitament menor que fer-ho en cotxe". A base de repetir tant aquesta tonteria la majoria de la gent l'ha assumit com a veritat absoluta. És més qui la diu ho sol fer en un to de superioritat intel·lectual, de perdonavides, com dient "pobre de tu, no tens prou coneixement per entendre la raó científica i et deixes endur per l'instint animal més primari", per cert una actitud molt pròpia dels meus admirats tertulians radiofònics.

Quan la lògica ens diu una cosa i els números una altra, o bé no som capaços d'interpretar els números (cosa que passa molt sovint), o bé ens estant fent un joc de mans, o bé les dues coses a l'hora.



Abans de tot reflexionem una mica sobre les diferencies entre un i altre mitjà de transport:
1) Els avions s'utilitzen habitualment en recorreguts superiors a 500Km, els cotxes habitualment en recorreguts inferiors a 200Km.
2) El número de rutes aèries (carreteres de l'aire) és molt més petit que el número de carreteres "terrestres".
3) El tràfic aeri està controlat per entitats (torres de control) que fan un seguiment de tots els avions que estan en una determinada zona simultàniament. El tràfic terrestre està controlat majoritàriament de manera automatitzada (mitjançant semàfors i radars) o de manera passiva (senyals a la carretera).
4)L'aterratge i enlairament dels avions es fa de un en un i de manera supervisada.
5)La distancia de seguretat respecte els altres avions en totes les direccions (podríem dir esfera de seguretat) és de mig quilòmetre, en el cas dels cotxes la distancia de seguretat només es frontal.
6)Abans de cada trajecte un equip de mecànics fa una revisió de les parts més importants de l'avió.
7)Per pilotar un avió es necessiten uns quants centenars d'hores de vol i una instrucció força avançada. Per pilotar un cotxe n'hi ha prou amb unes 20 hores de pràctica i superar un examen força elemental.
8)Igual que amb els cotxes amb l'ITV, els avions també passen unes revisions periòdiques.

Sembla que son dos coses força diferents, per tant, una mica estaríem comparant peres amb pomes, cosa que sempre va bé per fer aquest joc de mans intel·lectual.

Si repassem els nostres coneixements bàsics de probabilitat tenim:

Probabilitat d'un esdeveniment = Casos favorables / Casos Possibles

En el cas de calcular la probabilitat de morir en cotxe, els casos favorables serà morir (quina paradoxa !), o millor, el nombre de morts anuals a Espanya, i els casos possibles serien el número de desplaçaments amb cotxe a Espanya.

Si agafem les dades de l'any 2007 tenim: segons la DGT a Espanya hi ha 21 milions de turismes, suposem que només el 10% circulen diàriament per les carreteres, això ens donaria 2,1 milions de desplaçaments diaris, 766 milions de desplaçaments anuals. Si tenim en compte 2742 morts que hi van haver (segons la DGT) la probabilitat de morir en un desplaçament de cotxe és de: 0,00000358 (3,58E-6). Com que l'any 2007 no es va morir ningú d'un accident d'avió a Espanya, tenim que la probabilitat de morir en un desplaçament d'avió és zero. Per tant els nostres amics tenen raó les probabilitats de morir en cotxe són infinitament superiors i nosaltres som uns rucs ignorants.

Però, a on està la trampa ? Doncs simplement en considerar els casos possibles que més m'interessen per sustentar el missatge. Si en lloc de l'any 2007 prenem l'any 2008 tenim:

Una reducció del nombre de morts en carretera a 2181 morts, i anem a suposar el mateix nombre de desplaçaments. Això ens donaria una probabilitat de morir en cotxe de 0,00000285 (2,85E-6). No he trobat la xifra exacte del nombre de desplaçaments en avió a Espanya, però segons els informes de Eurocontrol sumant les xifres dels aeroports més importants de l'estat podrien estar sobre els 10.000 diaris, que farien al voltant d'uns 3,6 milions de desplaçaments anuals. Tenim en compte els 154 morts de l'accident d'Spanair obtenim que la probabilitat de morir en un desplaçament d'avió passa a ser de 0,00004219 (4,2E-5). Al 2008 era més de 10 vegades més probable morir en avió que morir en cotxe !!!

La reacció immediata d'un probable interlocutor en sentir aquest argument serà: "això és trampa, és que no val agafar només un any, has d'agafar un conjunt més gran". Això t'ho diu algú que t'havia intentat colar la mateixa trampa en sentit contrari 5 minuts abans...

Doncs val, fem-li cas, agafem més anys: agafem les dades històriques d'accidents aeris a espanya (http://es.wikipedia.org/wiki/Accidentes_a%C3%A9reos_en_Espa%C3%B1a).

Tenim 1767 morts en 37 anys a partir del 1972. Això dona una mitja de uns 48 morts anuals per accident d'avió. Si agafem aquesta xifra de morts i la utilitzem en lloc dels 154 que havíem utilitzat abans obtenim una probabilitat de 0,00001315 (1,32E-5). Més de tres vegades la probabilitat de morir en cotxe !!!

Evidentment hi ha inexactituds en tots els càlculs, hauríem de agafar les dades de cada any sobre els desplaçaments en lloc de fer les simplificacions que hem fet, però segurament els números no variarien molt significativament. Tot i així sempre tenim maneres d'augmentar o disminuir aquesta xifra segons quin missatge vulguem donar. Si volem disminuir la probabilitat de morir amb avió, podem agafar només els avions que passen per un aeroport de Catalunya o considerar els morts per quantitat de població, en lloc de considerar els morts per trajecte. Si volem disminuir la probabilitat de morir en cotxe podem considerar per exemple els morts per densitat de trànsit. En fi, totes les argúcies habituals dels maquilladors d'estadístiques professionals.

Però indubtablement la intuïció ens diu que volar és molt més perillós que anar en cotxe. Algú pujaria a un avió pilotat per un adolescent "tunero" amb la música a tot drap ? Veritat que no ? I tanmateix pujar a un cotxe conduït pel mateix personatge no es percep com un perill excessiu per la majoria de la població adolescent. L'avió és molt més perillós, si no perquè hi hauria d'haver tantes mesures de seguretat ? Si el cotxe fos més perillós que l'avió tindríem un torre de control gegant a cada poble ple de funcionaris esquizofrènics amb sous estratosfèrics i primes per estrès. Estar clar que aquest món de Déu està ple d'embaucadors que ens volen aixecar la camisa amb trucs matemàtics, però a vegades (com és el cas) tampoc es preocupen massa de formular bé la matemàtica, total si som prou rucs per empassar-nos-ho també ho serem per ni intentar validar-ho. Com diria el president: AL LORO !!

Estatut = Llei inútil

Estic super-cansat d'escoltar per enèssima vegada com es discutieix a tot arreu el tema del retard en l'acord de finançament sense anar al moll de l'òs. Davant de l'incompliment de la llei, ha d'actuar la Policia. Igual que ho hauria d'haver fet quan s'imcomplia l'antic estatut.

Però la discussió hauria de ser més elemental. Si jo em salto la llei de trànsit em foten un paquet, i fins i tot em poden posar a la presó. Això és perquè la llei inclou un apartat en que es detalla què s'ha de fer quan algú no la compleix.
On és aquest apartat en l'estatut ? Si té un tractament semblant a la Constitució, quin és el tribunal Constitucional equivalent que vetlla per la seva aplicació i s'inventa sancions ad-hoc ?

Perquè collons hem dedicat mil anys a fer una llei de fireta que no preveu que s'ha de fer si no es compleix ? Si no es preveu el càstig és una llei inútil. Perquè collons es fan mil tertúlies parlant d'una llei inútil i a sobre he d'aguantar que cada dia em repetiu que és una llei que m'ha de canviar la vida ?
Deixeu-me dedicar als nostres dirigents un: ANEU TOTS A CAGAR !!

Propostes boges de com evitar que una nova crisis del sistema financer afecti directament als ciutadans

A ran d'alguns plantejaments del meu admirat Sala i Martin, aquests dies he donat voltes al tema de com modificar el sistema bancari per evitar una futura crisis.
Per cert que la d'ara ja és massa tard per evitar-la.
A veure si aconsegueixo no dir cap disbarat ?

Està clar que una cosa és "dipositar" el diner en un lloc segur i l'altre és invertir-lo per treure'n un rendiment. Els bancs han jugat als dos jocs a l'hora i això ens porta molts problemes ara mateix. D'entrada perquè sabem que si anem a retirar els nostres dipòsits això fot un pet espectacular. Evidentment tothom ha d'estar conxorxat per dir que no passa rés, que tot està assegurat i bàsicament és el missatge que ens volen transmetre els governs i tots els actors i autoritats que tinguin una mica de seny, perquè com comenci a caure la bola de neu des del cap de munt de la muntanya això no té aturador i tothom hi perd fins els calçotets.

Per tant, els governs es dediquen a aplicar una mica de maquillatge a veure si li tapem l'acné de la cara de la parella de ball que malauradament ens ha tocat. Ara com arar és lo únic que es pot fer.

Però per tal d'evitar que això es repeteixi hi ha qui proposa fer un sistema dual. Per una banda un sector de banca comercial que bàsicament controla els dipòsits, i on el risc (per exemple hipotecari) s'ha d'assegurar al màxim. I un altre sector de risc que permeti treure alts rendiments a qui tingui sort de fer-ho bé. Em sembla bé, però quan les aigües estiguessin calmades els usuaris abandonarien les entitats "segures" per utilitzar les "arriscades" amb l'expectativa de guanyar més diners. A part, hauriem de dedicar molts recursos públics a controlar que les entitats "segures" ho son.

La meva proposta més radical és que aquesta entitat "segura" sigui directament l'estat (una figura com ara el Banc d'España o qualsevol de nova creació). Aquest punt va amb la idea de reduir el cost del sistema. Aquesta entitat "segura" només gestionaria diposits, però en canvi no tindria cap estructura comercial. Totes les operacions comercials les realitzarien els bancs comercials "arriscats", que farien negoci amb les seves operacions d'inversió i amb el fluxe de caixa derivat de les transaccions amb els diposits de l'entitat "segura". Per dir-ho d'alguna manera, hi hauria un front-end poc assegurat, però un back-end sòlid. Si peta el front-end no passa rés, perquè els nostres diners estan en el back-end. És important que el back-end necessiti molt poc personal en plantilla per operar, doncs ja sabem que el sector públic és molt ineficient traient rendiment de les persones. Això és possible gràcies a la utilització (ja una realitat avui) de sistemes informàtics. Els dipòsits no oferirien cap tipus de interès, zero (0%), però tampoc cap cost.

Però com evitem que l'usuari abandoni el sistema "assegurat" per anar al "arriscat" en busca de més rendiment ? Per mi això de l'economia és la psicologia dels incentius...
D'entrada no crec que hi hagi tanta gent que busqui el màxim rendiment dels seus diners. La majoria de la gent tria les entitats a on posa els diners per factors com la distancia fins a la oficina, la implicació local, el color polític, etc (http://www.ehu.es/JEI2005/pdf/Francisco.Callado.pdf) . El fet de mantenir el front-end actual permetria a l'usuari no haver d'abandonar l'entitat que ha triat, però asegurant el seu dipòsit.

Per altre banda crec que hi ha un sector de població que busca el màxim rendiment dels seus diners de forma irracional. M'explico: imaginem una familia que no arriba a final de més (>50% de la població segons la premsa) que té una mitja anual de 2000€ a un compte molt "arriscat" que dona un 6% TAE. El rendiment d'aquest compte és de 10 € al més, poca cosa a guanyar no ? Segurament les dificultats per moure els diners cap aquests comptes o els problemes derivats de la manca d'oficines no compensa els beneficis. Tampoc és molt important que aquest perfil de gent asseguri els seus diners, ja que hi ha "poca" quantitat a perdre (menys d'una nòmina en cas de cataclisme).

Ens queda una "elit" que és capaç de reflexionar raonadament a on ha de posar els diners. Aquests haurien de ser capaços de combinar els dos sistemes per no quedar-se amb el cul a l'aire.

Per cert, això no ens salvaria de l'atur que vindria a continuació d'un colapse :-(